Mes: junio 2014

Es coneix també com Orquestra de Corda deVinaròs. Fundada en 1999 està composta per una trentenade joves músics de la localitat, que amb una alta preparaciósón ja virtuosos dels seus instrument, (violí, viola, violoncel, etc.) i han actuat en dades molt assenyalades al’Auditori Municipal i per pobles veïns.  La orquestra hatingut ja dos directors, sent el segon d’ells Josep Lluis del Caño.

Nom d’una orquestra creada a finals de l’any 1986. Molts dels seus músics havien sigut anteriorment membres integrants de “l’Orquesta Mancy», com Josep Lluís Cervera, Carlos Palomo. La formaven a més a més Joan Morellà, Miquel López, Roberto Lorente, Pepe Llusar, Julio Barrachina, Oscar Sánchez, Francesc Segarra i el jove Miguel Guimerà, natural aquest d’Alcanar i molt bon element. Van ser entrevistats en la publicació “Vinaròs” del 6 de desembre de 1986.

 

 

Vigent als anys quaranta del segle XX, estava integrada per: Armela, Jaen, Ricardín, D. Antonio conegut com “L’Andalús”, i Serrano, entre d’altres. Es va transformar posteriorment en l’orquestra Treass.

 

 

 

Va estar vigent des dels anys cinquanta a setanta, i va ser molt popular en tota la comarca i en moltes altres poblacions més allunyades. Integrada quasi tota per ex-membres de l’orquestra Xenit. Tocava al «Blau» i al Casino i per moltes ciutats. Rivalitzava amb l’orquestra Mancy, coexistint les dos amb molt de prestigi. Els germans Tena eren dos dels seus principals components. Els seus components van determinar deixar d’actuar amb aquest nom el 31 de desembre de 1973.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Amb menys components que les altres orquestres locals, va estar en el seu moment culminant en 1990. Flores era el vocalista.

 

 

 

 

 

 

Segons documentació que mossén Bono va trobar a l’arxiu parroquial, l’orgue, en 1692, el va perfeccionar Roque Blasco, el mateix que l’havia construit. Dos artistes locals, l’escultor Jaume Morales i el pintor Vicent Guilló van treballar en ell, per assentar-lo i daurarlo, i en 1740 – apenes mig segle després – en van encarregar un altre als germans Nicolau i Maties Salanova, costant 1.500 lliures. Aquest es va estrenar la nit de Nadal de l’any següent, com constava per escriptura del notari Josep Lluis Aiza. Els angelets daurats de les portes de l’orgue antic es conserven en mans d’una família del poble. Estava instal.lat damunt de l’altar de Sant Josep.

 

En novembre de 1922 el valencià Pere Palop va fer un nou orgue que es va inaugurar per la festa de Sant Sebastià de l’any immediat. L’havia pagat l’organista i fill de la nostra ciutat, mossén Joan Baptista Juan Banasco, amb diners estalviats durant una llarga estada en l’Havanna (Cuba). Aquest es va instal.lar damunt del canzell. És de consola de dos teclats de 56 notes i pedaler de 27; els dos teclats manuals poden acoplar-se entre si i cadascún d’ells amb el pedaler. Tenia originariament 16 registres amb pedals d’expressió, trèmolo i trompeteria. Durant la guerra Civil de 1936, a primers del mes d’agost, l’orgue va ser assaltat i els seus tubs van servir per a jugar els xiquets, que anaven pels carrers tocant les flautes, quedant pràcticament inutilitzat (en alguna església de població veïna de Catalunya va sevir al menys per ambientar les sessions de ball). Passada la contenda, tardaria molt temps en poder-se posar en l’estat actual. Es van fer per part d’artistes locals unes representacions de la sarsuela “Luisa Fernanda” el 21 de juny de 1949 i després es repetiria el 4 de juliol a benefici de la seua reconstrucció. Van colaborar 22 músics també del poble. Va dirigir l’obra el mestre Tomàs Mancisidor; Chaldy va fer els maquillatges, Julita Chillida va actuar de Luisa Fernanda, etc. S’ha escrit que ja en 1942 (?), el nostre orgue es va restaurar per la casa C. Estadella, de Barcelona, colocant els tubs per a sis registres (tres per cada teclat). Es van construir nous secrets auxiliars, per als tubs de major volum, que va situar en les parets laterals de l’interior i als dos costats de la persianna en el frontispici, el qual és molt senzill. També es va instal.lar un ventilador elèctric, mantenint el vell mecanisme manual anterior, per a casos d’emergència. La reparació no es va fer total ja que encara li mancaven nou registres (bordó, kelofó, violó, flauta cònica, ocarina, trompeta real, clarí, fagot-oboe i quinzena de ple). L’estat actual de l’orgue, segons estudi realitzat per I. Arrieta, es acceptable, tenint en compte que han passat 55 anys de la seua reparació, però necessita un repàs general, començant per la neteja i un tractament contra el corc. Més de 7 milions de pessetes costaria la seua total reparació en intencions dutes pels membres integrants del “Bloc de Progrés Jaume I” local en setembre de 1996, que encara dormirien, a no ser que en campanya promoguda per la Caixa Rural local i amb aportacions de fidels, i gràcies principalment a l’interès mostrat per l’organista Rosend Aymí Escolà, director de la Coral “García Julbe”, s’ha pogut posar en 2005 al màxim nivell, amb tubs i peces de la mateixa fàbrica alemanya que va produir els originals i que encara es troba vigent en els nostres dies.