Mes: junio 2014

Aquest càrrec, molt important des del segle XVII, anava lligat amb el de Mestre de Capella. Es troben documentats com a tals organistes o també «Mestres d’Orgue i Capella», els personatges següents, de la Parroquial de l’Assumpció:
Francesc Prima, mossén, 1594
Jaume Sabater (Çabater) (1659-1678)
Mossén Josep Doménech (1694, – 1738)
Manuel Serranía (1738-1750)
Josep Antoni Planelles
Francesc Climent
Francesc Josep Ortí (+1763)
Antoni Puchol, mossén (1799)
D. Mariano Ledesma (va passar a Sevilla i després a la Capella Reial de Madrid)
Ramon Gomis (1806)
Fra Jaume Ferrer, de Cervera, (Provisional)
Josep Bonau, de Barcelona (des de 13-VI-1809), compartit amb l’anterior)
Martí Molés (Provisional, 1819)
Josep Bonau (sol des de 4-VII-1812)
Lleó Molés (interinament, 1852)
Sebastià Sastre 1852
Fra Agustí Antolín (Mitan segle XIX, segons el Dicc. Biogràfic de J. Ruiz de Lihory).
Francesc Argemí Casamada. (1852 i 1862-1887)
Geroni Perera 1862
Julià Sanz- Francesc Tapbioles Pinós 1887
Josep de Abaria i Munt 1910? Apareix en el cens com a tal.
Joan Baptista Juan Banasco, mossén 1910-1917
Manuel Calduch Rovira, mossén 1917-1918
Antoni Brau Roso, mossén Des de Juny de 1920, en que apareix nomenat, fins 1926, segons “Anuario Guia de la Provincia de Castellón”, de diferents anys.
Joan Bta. Juan Banasco, mossén 1923-29, segons
Rev. San Sebastián
Vicente Enrique i Tarancón, mossén (1930-1933)
Vicent Bellés, mossén (1933)
(Vide Orgue. Id. Ledesma i sobretot el llibre Organos del Pais Valenciano. Organo de Vinaròs, de Joan Bover Puig, setmbre 1981).

Fundat i dirigit per Llorens Garcia Morillas (Vide id). Va actuar per primera vegada en juny de 1988. Dirigit des de setembre de 1992 per Joan Morellà.

(La Jana 10- XI-1606-Vinaròs). Filla de Josep Orfanell i de Damiana Travessent. Neboda del Beat de la Jana. Havent nascut cega de naixement, els seus pares, fervorosos de Sant Pasqual Bailó, la van portar a Vila-real i davant el sepulcre del Sant, imploren que se li dóne la vista a la seua filla i de repent es va sentir curada, però tement que la visió dels seus ulls li sigue un perill per a la salvació de la seua ànima, preguen de nou al Sant, que si no ha de ser per a bé, siga millor no vore, i així va quedar cega altra vegada. Va morir a molt avançada edat a Vinaròs, sent soterrada en el convent de Sant Agustí.

(La Jana? -Vinarós). Germà del Beat de La Jana, Jacinto Orfanell. Fou un destacat mercader, casat a Vinarós el 25 de gener de 1604 amb Damiana Travesset Salvador. Eixe mateix any Josep Orfanell era majoral del Santíssim i s’encarregà amb l’altre majoral, Damià Meseguer, de que el mestre dorador i pintor Josep Pascual pintés i esgrafiés la peanya del Santíssim per 50 lliures reals de València. Una de les seues descendents, va ser la serva de Déu, Victòria Gavaldà de Sorita Orfanell, de la que es parla al lloc corresponent. Junt a la seua partida de baptisme es va afegir posteriorment: «Esta Señora morí ab gran credit de Santidad en la vila de Vilafamés y se li predicaren les honres en dita Vila«.

(La Jana 1578 – Nagasaki, Japó. 1622). Beat de La Jana, de l’Orde de Predicadors. Va morir martiritzat a la foguera al Japó en 1622, sent beatificat en 1867 pel Papa Pius IX. La seua biografia, molt documentada va ser publicada en març de 1990 pel sanmatevà Josep Doménech Besalduch, rector de la parróquia de la Trinitat de Castelló, baix el títol «A sombra de tejados». A l’Arxiu Municipal de Vinarós apareix la següent nota, aportada per J. Bover, referida al beat que manifesta que el 6 de desembre de 1687, l’Ajuntament va donar a fra Josep Vilanova, religiòs dominic del Convent de Sant Mateu, 5 lliures valencianes, «les quals son per la Caritat que dita vila ha fet per a la Canonizació de fray Jacinto Orfanell».

(Vinaròs, 1975). Destacada en Música en el Conservatori Superior de Barcelona. Entre altres actuacions cal destacar que ha participat en diversos concerts. En setembre de 1995 va debutar com a concertista de flauta, actuant així mateix en un concert amb la guitarrista Cristina López en novembre de 1996. A l’any següent obté el premi d’honor de Grau Mitjà. Va viatjar a Itàlia amb Sergi Tortajada a l’octubre de 1998. Amb Núria Giménez va protagonitzar un concert que va organitzar Joventuts Musicals de Vinaròs, sempre al nostre Auditori Municipal (agost de 1998). Al 1999 acaba amb matrícula d’honor i premi fi de carrera al Conservatori Superior de Música de Barcelona. En febrer de 2001 renova per dos anys més amb la Jove Orquestra Nacional de Catalunya i rep classes de perfeccionament al conservatori holandés de La Haia. Ja al 2002 apareix com a solista en concerts de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.