Platja situada a la costa sud de la població davant del barranquet i del pontet de “Bola” i està contigua a la platgeta denominada de “Les Roques”, passades i un poc més enllà de les “Les Llevateres».
Nord, El
Revisteta mensual subtitulada «La Revista de les comarques del Maestrat i Els Ports» apareguda en desembre de 1993. Era l’òrgan del Partit Socialista de la Comarca, propiciat des de Vinaròs. Es repartia gratuïtament i s’imprimia en la imprempta de Jordi Dassoy a Sant Carles de la Ràpita. En els seus articles arremetia contra els representants comarcals del principal partit de l’oposició, el Partit Popular. La majoria d’articles apareixen sense signar. Desconeixem els números que van aparèixer.
Noms
Entre els diferents noms i diferents grafies, algunes d’elles molt peregrines, que s’han donat a la nostra població, tal com apareixen en els documents antics, tenim: BYNALAROS (1241, Carta Pobla); VINALAROÇ, VINALAROCH, VINALAROC VINIALAROÇ, (en la Vega de Granada durant la seua conquesta en 1491 pel Rei Catòlic), VINALAROS (1297, El Mestre del Temple dóna un forn); VINALAROÇ(Promesa d’anul.lació del cens de mil vint sous, 1359); VILANAROZO (Marco Dattini, 1398); VILANAROÇ (1410, apareix indistintament Vilanaroç i Vinalaroç; i 1428, Llicència per afegir guix al vi); BENILAROÇ (Real provisió de Ferran II a Córdoba en 1490); VIGNAROZ, en un llibre sobre Vendôme. / Agustí Delgado en la portada del seu llibre “Vinaròs a través de los textos literarios” nomena aquestes altres formes: Benilaroç, Binalaros, Benilaros, Bynalaroç, Vinaroz, Binaros, Binarlaros, Venilaros, Vinalaroç, Vinialaroç, Venaroz, Venalaroz. Vilanaroç, Vinaloros, Beni’Arus, Ben Al.Laros, Bani l’Arus, Binalaros, Vinaroch, Binelaroç, Binaros, Bineros, Vinala-rosi, Vinaos, Villemaroci, Vineros, Villema Rocii.
Nomenclator
Noguera, Mas de
Nom d’un mas a la raval de Càlig on s’aturava la processó. Estaria enclavat molt probablement on es troba la creu de Sant Josep.
Noguera, Guillem
(Vinaròs segle XVIII). De l’estat noble de Vinaròs. Successor de l’anterior. Mogut pels seus nobles sentiments, va donar llibertat als seus esclaus, els quals van rebre solemníssimament el bateig en la Parroquial el 19 d’agost de 1781.