Nigéria

nigeriaLa relació de Vinaròs amb Nigèria cal esmentar-la per la indústria pesquera que Josep Mª Puigcerver Farcha va instal.lar allí al llarg de la seua vida i els mariners, fusters, mecànics i demés vinarossencs que durant bastants anys van anar allí a treballar, com Josep Sospedra i Joan Baptista Orts Ayora, traslladats en setembre de 1964. Arran de la seua greu enfermetat terminal, Puigcerver va vendre a un dels amics i cap de tribu més espavilat de Nigèria, conegut com «Chief Bode Akindele», moltes de les seues propietats. La guerra civil que ja s’estava gestant molt abans en aquell país, molt poc després va esclatar amb una gran crudesa amb esgarrifosa multitud de víctimes. En les publicacions locals apareixen bastants articles referents a aquests episodis. (Entrevista a José Juan Capsir, en 24-V-1986).

nigeria 2 nigeria 3

Ramos, Joan Antoni, Rvnt.

(Vinaròs – La Jana). Arxiprest de Morella. Successivament havia sigut rector a Xilxes, Calaceit i Vila-real. Va fer oposicions a Arxiprest de Morella en 1833, però a causa de la guerra civil carlina va haver d’emigrar i exiliar-se a França. Va prendre possessió en 1846, però la falta de salut, la vellesa i altres motius l’obligaren a retirar-se a la Jana el 17 d’octubre de 1847, on va morir.

Ramos Ten, Josep

ramos(1875 – 1938). Colaborador de la revista “San Sebastián” i “Patria”. Aparéix com agent consular en el cens de 1910. En la primera d’elles va publicar en 1917 la seua preciosa obra “Morialera”, conjunt de cançons i refranys vinarossencs, treball que havia sigut premiat en els jocs florals del mateix any. Aquest recull es va cedir per a formar part del Diccionari Catala Valencià, Balear d’Alcover en la seua estada a Vinaròs pocs anys després en 1921. Josep Ramos Ten va morir a causa d’un bombardeig de l’aviació el 13 de març de 1938, durant la guerra civil, quan comptava 63 anys.

 

 

 

 

 

ramos 2

Nicolau Juan, Joan Baptista

nicolau(Vinaròs, 2-II-1728). Escultor. Va ser batejat al dia següent de nàixer, imposant-li els noms de Joan Baptista, Marià, Antoni, Emmanuel, Benet, Blai. Son pare, Josep, era fuster i a sa mare li dien Fancesca Juan. Va fer els seus estudis a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, essent els seus mestres Antoni Salvador i Lluís Domingo. Va dixar treballs molt notables per València que encara es conserven com el púlpit de Santa Caterina i un retaule conegut amb el nom de «sacrifici d’Isaac» que s’exposa encara en el Museu de Belles Arts, fotografia del qual reproduïm. L’historiador Borràs Jarque ens diu que també havia fet (als seus 52 o 53 anys) per a Vinaròs l’altar de l’ermita dels llauradors de sant Gregori (1781), que és molt probablement el que encara perdura ja que no es va destrossar en la darrera guerra civil. També diu aquest autor que va construir altars d’altres poblacions, entre els quals cita el de Penyarroya de Tastavins, segons carta per ell examinada que l’escultor va escriure des d’aquella població el 4 de març de 1792. Com a escultor notable es citat en el llibre «Biografia Pictorica Valentina» de Marcos Antoni d’Orellana en diverses pàgines (390 i 530). Segurament l’obra que reproduïm, el «Sacrifici d’Isaac» seria presentada per Joan Baptista Nicolau com a «obra mestra», que es requeria al final dels estudis per a la obtenció del títol de grau en l’Acadèmia.

Ramillera Codorniu, Antoni

ramilleira(Vinaròs, 3-III-1916- Mauthaussen 14-XI-1941). Militar carabiner, Oficial de l’Estat Major al servei de la República durant la Guerra Civil. Era fill del militar gallec Antoni Ramilleira Rodríguez i de la vinarossenca Lluïsa Codorniu Riba, casats en gener de 1915. Germà de Pedro Barceló Codorniu. Antoni es va diplomar en el cos de Carabiners a San Lorenzo de El Escorial en juny de 1929. Exiliat, va ser deportat i va morir al camp de concentració de Mauthaussen el 14 de novembre del 1941, als 25 anys. El seu nom apareix publicat en una relació de morts en camps de concentració nazis, en el llibre «Lo que Dante no pudo imaginar», d’Amadeo Sinca Vendrell. D’un altre germanet seu, Josep Ramilleira, es llig el seu nom a la revista “San Sebastián” de 1932: “(…) Entre los niños que recitaron poesias en Homenaje a la Vejez del Marino en el primer aniversario de la República (dia 14 d’abril)”.