(Vinaròs). Inspector d’Hisenda. En gener de 1961 va ser traslladat des de la Delegació de Guadalajara a la de València.
Niño, Carrer del
Vide Carrer Convent.
Ramdeviu, Baró d’Hervès
El seu escut nobiliari campava a la façana del Palau del carrer Socors i actualment es troba al Museu Municipal. Segons algunes fonts l’escut nobiliari podria pertànyer als darrers poseïdors, els Comptes de Creixell, sense que s’haguen pogut averiguar exactament els seus cognoms, entre els que es poden vore el de Pinós per pi i les pinyes del primer quarter; i Camanyes en el tercer quarter, pel la tela en forma de tauler d’escacs sostinguda pels dos lleonets.
Ramírez Ferriols, Carrer del Mestre D. Joaquin.
(València 1896 – Vinaròs 1978). Mestre Nacional. Exercia de mestre a Sant Jordi quan es va casar amb la vinarossenca Maria Ferràs Sacanelles el 26 d’agost de 1929. Director durant molts anys de l’antic col.legi “Sant Sebastià”. En gener de 1964 els seus alumnes i ex-alumnes li van retre un calorós homenatge, amb motiu de haver-se-li concedit la medalla d’Alfons X, el Savi. Va exercir a la nostra ciutat des de 1934 i es va jubilar en febrer de 1966, després de 53 anys dedicats aquí a la docència. En terrenys cedits per les filles del mestre, Encarna i Empar, baixant cap a la mar a mà dreta del carrer del Capità Cortès, es troba entre xalets eixe menut carrer. Sense cap acte solemne se li va dedicar al mestre Joaquim Ramírez en 1987.
Nevera
La comercialització de la neu es va estendre principalment durant el primer terç del segle XVII, sent el Regne de València el màxim consumidor durant dos segles més fins al punt que les nevateries permaneixien obertes durant les nits. Aquest producte era considerat un bé públic. L’estreta franja de la costa amb estius molt calorosos i la proximitat de zones muntanyenques properes afavoririen el comerç de la neu tant per al consum humà (per fabricar l’orxata i per a ús terapèutic) com per a la conservació dels abundants productes pesquers i molt principalment per a usos terapèutics per recomanacions mèdiques. Més de 240 construccions de neveres abastien la nostra regió. A Catí en 1636 es va construir una nova nevera, substituïnt a unes anteriors fabricades en 1592 i 1626. Aquesta última va ser reutilitzada per construir-ne una de nova deu anys després, en el 
mateix lloc, a càrrec del pedrapiquer vinarossenc Joan Bueso i finançada en part pel capellà, també vinarossenc, mossén Miquel Febrer. Era la més popular de les neveres de Catí, coneguda com la del Toçal de Gibalcolla; és monumental, amb coberta de bòveda de mig punt que encara es conserva ¿? i restes de la casa-refugi al seu damunt. Quan abundava la neu pujaven del poble un grup d’homes calçats amb sòcs per omplir les neveres, menjant alls, sardines i altres aliments forts. Baixaven després la neu a l’estiu amb carros i la venien en Vinaròs, sobretot per enviar el peix a Barcelona. S’aprofitava la neu dels “ventisquers” i els seus ingressos nutrien la hisenda municipal. En 1685 la va arrendar el clergat vinarossenc. Aquesta nevera, bé comunal, es va vendre en 1901 a un catinenc, el qual la va revendre al nevater de Vinaròs que la aprofitava, baixant-se ell mateix la neu. En 1702 també apareixen moltes despeses de l’Ajuntament per diversos pagaments a agricultors i jurats per la neu que baixaven llavors de La Cañada, que com no s’especifica deuria ser la de Terol, per ser una de les tantes poblacions que hi ha en Espanya amb aquest nom (Bover, La historia de Vinaròs en els seus documents, Setmanari 22-VII-2000). Molts pocs anys després d’eixa venda de la de Catí que s’ha referenciat ja es va inventar el gel artificial, quedant obsoletes ja les neveres de diferents poblacions de l’interior, que es van anar abandonant i assolant pel pas del temps, ja que tenien el sostre fet en vigues de fusta. (M. Puig. “Historia Breve de la Real Villa de Catí”. Pàgines 25, 48 i 168; Jorge Cruz i Josep Mª Segura.en “El comerç de la Neu”). Un document del nostre arxiu municipal de 19 de maig de 1806 diu:”Venta de Nieve. 1º.- Se arrienda por tiempo de un año que forma principio el día del remate, y fenecerá en igual día del venturo año. 2º.- Deberá satisfacerle derecho llamado de Gavellot en el modo que está señalado, ó se convenga con el administrador de esta renta. 3º.- Que ha de abastecer al Común de esta Villa, y todo lo aderente de nieve al precio que se remate, debiendo ser la libra de doce onzas. 4º.- Que todo el año deba tener nieve, y especialmente desde 1º de Mayo hasta el 8 de Septiembre, bajo la pena de 3 pesos repartidos según costumbre. 5º.- En cada mes se le dan dos faltas, y estas deben ser sólo en comida ó cena, y no todo el día, y las horas que exceda de lo señalado, porcada una sufrirá la pena de 3 pesos. Si se establece algún aguadero en esta Villa por todo el verano estará obligado a darle nieve al mismo precio que al vecino cuando la tenga abundante, pues cuando haya escasez la debe conservar para los enfermos. 6º.- Debe dar fiador a satisfacción de los S. S. Y pagar los derechos de la Cssra. 7º.- Con arreglo al capitulo 3º de la instrucción de 24 de noviembre de 1785, no pueden pedir al arrendador por robo, fuego, guerra, agua, piedra y otros casos fortuitos, rebaja alguna de este arriendo. –Se remató en 3 de Mayo de este año 1802 a favor de Miguel Puchol a 3 dineros la libra. Fiaron Bautista Gombáu de Valentí. Fueron testigos Francisco Pallarés y Bautista Tosca. / Se remató a favor de Miguel Puchol a tres dineros la libra, con la obligación de pagar el Gavellot. / Vinaròs, 19 de Mayo de 1806. Sech. (rubricado). (publicat al butlletí del CEM de juliol-desembre de 1993).
Radio Nueva
Emisora radiofònica instal.lada a Vinaròs, creada el 1983 i dirigida per Joan Friedlan. Va iniciar la seua singladura l’onze de febrer de l’any esmentat, a les 7 i 20 de la vesprada en el punt 98,2 del dial de la F. M. amb la cançó «Breakfast in America» del Grup Supertramp. Es va instal.lar al carrer Leopold Querol, número 55, tenint l’antena en el Puig de la Misericòrdia. Des d’abril de 1987 són el seus propietaris la familia d’Enric Adell. Va estar dirigida un temps per Vicent Guillot, sent després director i cap dels informatius el llicenciat en Ciències de la Informació, Julio Vidal (1997). Al desembre de 1993 va traslladar les seues instal.lacions al carrer de sant Cristòfol. Des de l’any 1999 és el nou director el fill del propietari, Enric Adell Bover.