Mes: junio 2014

(Ulldecona 1912- Vinaròs). Compositor i musicòleg. Catedràtic. Doctor en Filosofia i Lletres. Director de l’Institut Nacional de Musicologia i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando. Fou una de les primeres figures en musicologia espanyola. Va publicar més de 300 articles i uns 15 llibres sobre música antiga espanyola. Va fer diferents transcripcions i composat prop de 200 obres, en les que destaca el seu enfocament humanista. Va morir a Vinaròs on vivia jubilat en els seus darrers anys.

(Vinaròs) Fou alcalde de la ciutat apenes durant un poc més d’un any, entre el 4 d’abril de 1939 fins el 10 de maig de 1940, en una època en que la nació estava sumida en un pla d’estabilització brutal i per tant de gran penúria econòmica, amb manca de subsistències i en la que es van posar en vigor les cartilles de racionament per a adquirir pa de panís (pa negre), tabac i altres. No es recorda d’ell cap fet memorable. Era personatge adinerat que vivia solter de les seues rendes, a les afores del carrer del convent en una casa gran amb hort.

(Vinaròs – Sant Carles de la Ràpita). Fundador i director de la revista «Patria» en 1920. Futbolista co-fundador del Vinaròs C. de F. President en febrer de 1921 de la Societat de Caça, es reelegit una altra volta en Junta General. Fou Diputat Provincial en juny de 1921. En juliol de 1924, sent Delegat de l’Institut Nacional de Previsió, era nomenat Regidor de l’Ajuntament de la nostra ciutat. En 9 d’otubre es elegit alcalde entre els concejals, però casat amb Teresa Andrès, de Sant Carles de la Ràpita el dia 22 del mateix mes, no va prendre mai possessió del càrrec i va dimitir de regidor i per tant d’alcalde l’11 de desembre de 1924, perquè encara persistien els inconvenients de desenvoldre’s correctament dins d’un Ajuntament caòtic plenet de deutes. Exercí, però d’alcalde en Sant Carles de la Ràpita. El seu pare era propietari de la coneguda finca «Closa d’Alejo», als peus de la serra de l’ermita.

(Vinaròs, 7-II-1922). Monja religiosa molt destacada. En març de 1936, als 14 anys, va ingressar en el noviciat que les monges “Teresianes” tenen a Jesús, Tortosa. En juliol de 1959 va ser nomenada directora de l’Institut de Teologia «Lux Vera», de l’Institut Pontifici “Regina Mundi”, de Roma. Com a tal va retornar eixe any a Espanya per a impartir cursos de Teologia a La Coruña. Era filla de l’enginyer industrial, Josep Queralt, i de Carme Teixidó i germana més menuda del primogènit de la família que també fou religiós, abraçat a la Companyia de Jesús. Suposem que el “sidral Teixidó” que s’anuncia molt sovint en la revista “San Sebastián” i altres, deuria ser un producte preparat per la seua família.

(Vinaròs, 15-VI-1918). Fou ordinat sacerdot jesuïta en Sant Cugat del Vallès el 29 de juliol de 1953. Es autor del llibre “Experiencia Religiosa y Cristiana”.

Títol de la publicació del centre de la EPA (Educació Permenent d’Adults), de Vinaròs, en 1987. Es van publicar amb aquest encapçalament al menys els dos primers números. Temps després ja va aparèixer amb el títol de “Punto de Encuentro”.