Jutge comarcal i de districte

Durant vint-i-sis anys va ocupar el càrrec, Antonio Montoya Saborit, natural de Borriana. En 1967 va ser nomenat Joaquin Simó Federico, que va ostentar el càrrec durant 17 anys, (fins setembre de 1983). Posteriorment seria nomenat Tomàs Ferrer Espallargas.

Justicia del Lligallo

Era l’autoritat que tenia al seu càrrec tots els assumptes referents al camp, a la seua vigilància i a pastures i ramats. Entre els pocs noms que han quedat d’aquest importantíssim càrrec en la seua època, trobem a Jaume Roca, pastor, en 1594; Pere Roca, qui ho va exercir en 1595; Baltasar Lluch en 1596.

Justicia

justiciaCàrrec municipal més important, equivalent a l’actual d’alcalde i que presidia el Consell Municipal. L’elecció dels Justícies es feia per a un any i mitjançant el sistema d’insaculació a l’endemà de la festa de sant Tomàs. Durant eixe any no podien ocupar cap càrrec en el Consell ni pares, fills, germans, sogres o gendres, ni dos persones d’una mateixa casa.. El sou que rebia el càrrec de justícia era de 15 lliures valencianes (en 1680). Els noms que ens apareixen de justicia fins l’aparició dels alcaldes són els següents:

Justicia

Jurats de judicis

En 1916 apareix una llista de personatges, no sabem si tots de Vinaròs, que han d’acudir a l’Audiència de Castelló per formar part d’un Jurat que ha d’actuar en un judici per robatori. (Revista “San Sebastián”).

Jurats

Autoritats municipals. Eren les immediats a l’autoritat del Justícia i sempre n’ eren dos: El Jurat en Cap i el Jurat Menor. La relació dels que ens han aparegut és la que adjuntem a la llista de Justícies.