Republicanisme

Vinaròs sempre ha estat un acendrat defensor del republicanisme o de les idees republicanes. Una cobla o cançoneta popular del nostre poble era aquesta:“En el cielo manda Diosy en España los gitanos;en el pueblo de Vinaròsmandan los republicanos”.
D’aquestes idees fou un gran promotor el vinarossenc Wenceslao Ayguals de Izco, reconegut com a tal a nivell nacional pels especialistes en la matèria. Jordi Romeu va publicar: “Ayguals de Izco y los orígenes del republicanismo español”, prenent la idea d’un escrit aparegut en la revista “Tiempo de Historia” de José Miguel Fernández Urbina que en febrer de 1982 dedicava exclussivament a aquest tema.

Representacions de la nostra ciutat

representacionsA travers dels segles la nostra població apareix representada en diversos documents i llocs de diferents formes més o menys esquematitzades. Son les més antigues i principals les que apareixen recollides en el llibre de l’arqueòleg Arturo Oliver Foix, publicat l’any 2.000, baix el títol “La imagen de Vinaròs en la historia.”, coincidint amb el 25é aniversari de la fundació de l’Associció Cultural “Amics de Vinaròs”.

 

 

representacions 2representacions 3

 

 

 

 

 

 

 

representacions 4representacions 5

 

 

 

 

 

 

representacions 6

República, La

republica laSetmanari local de tendència republicana, aparegut en setembre de 1901, dirigit per Joan Antoni Peris Macip i editat a la imprempta de A. Fernández. El 3 d’agost de 1904 va passar a ser el nou director Enric Obiols Delmàs, barber de professió, canviant el seu format. Es troben exemplars fins a finals de l’any 1906 (número 259 del dia 29 de setembre). El seu cost era de 10 cèntims setmanals. Constava de quatre pàgines en foli major, reduint-se després. Ribelles Comín, quan el descriu, afirma: “Está redactado, además, por los prohombres del republicanismo vinarocense y ha sostenido violentísimas campañas en defensa del partido y de sus correligionarios en el municipio. Este periódico viene ejerciendo una influencia decisiva en todos los graves sucesos que desde algún tiempo vienen desarrollándose en la importante ciudad de Vinaroz”. Redactor destacat d’aquest periòdic era Alvaro Albalat.

República, (segona)

republicaLa revista “San Sebastián”, amb escrit degut segurament a l’arxiprest mossén Bono, relata els moments de l’inici de l’etapa de la segona República a la nostra ciutat de la següent manera: “El martes, 14, se proclamó oficialmente la República en España” (…) En nuestra ciudad hubo grandiosa manifestación popular el martes por la noche paseando la bandera republicana, con acompañamiento de la marsellesa de la banda de música y discursos en el balcón del Ayuntamiento y vivas innumerables a la República”/ La manifestación del pueblo, grandiosa y entusiasta, discurrió con el orden más completo, siendo de alabar la corrección y cultura de la que una vez más supo dar gallarda prueba Vinaroz” (19-IV-1931). Ben prompte es va mostrar el caràcter anticlerical d’aquesta segona República, que al segon mes i amb motiu de les cremades de convents a Madrid, es va produir l’èxode de les monges del convent de la Divina Providència, les quals es van dispersar pels seus respectius domicilis; la processó de la patrona, Mare de Déu de la Misericòrdia es va realitzar sols per dins de la mateixa església i en sessió de l’Ajuntament del 22 de maig de 1931 s’acordava llevar el nom de s. Sebastià, al col.legi (grup de baix), inaugurat dos anys abans i al mes següent canviar el nom de cementeri catòlic pel de municipal. Però, apart de l’anticlericalisme, la República va aportar moltes millores a la societat.

Renovell Renovell, Josep Ramon

renovell(Alborache, València, 1959). Director de la Banda de Música «La Alianza». Va estudiar Solfeig, Percussió i Harmonia en el Conservatori Superior de Música de València i posteriorment es va traslladar a Madrid, durant quatre anys on finalitza la Percussió amb els professors Josep Martin Porras, Enrique Llacer «Regolí», Joan Garcia Iborra i Xavier Benet. Retornat a València finalitza els estudis de Contrapunt, Fuga i Composició. A seguit estudia Direcció d’ Orquestra en el Conservatori del Liceu de Barcelona amb el prestigiòs director Antoni Ros Marbà. Entre altres professors que ha tingut cal destacar també a Josep Mª Cervera Collado, “Generalmusikdirector” de l’Òpera de Karlsruhe (R.F.A.) Forma part de l’equip de directors de la Banda Juvenil de la Federació Regional Valenciana de Societats Musicals, baix l’assessorament de Josep Mª Cervera Lloret. Ha assistit a cursos de Direcció d’Orquestra en l’Academia Musicale Chigiana de Siena (Itàlia), en 1986 i 1987, amb els mestres Carlo Maria Giulini i Guennadi Rozhdestvensky. En 1986 assisteix a Alacant al curs de Direcció impartit per Josep Mª Cervera Collado i al Curs d’Interpretació impartit per la cantant Montserrat Caballé. Des de 1982 es Director de L’Acadèmia Municipal de Música i Director de la Banda de Música de la Societat «La Alianza» de Vinaròs. També ha sigut responsable de la Coral Garcia Julbe de Vinaròs en la que ha actuat com a Director en Espanya i fora d’ella, com en Mannheim, Colònia (R.F.A.) i Budapest (Hongria). Casat el 26 de juny de 1992 amb la vinarossenca Mª Ángels Albiol Munera. El mestre Josep Ramon Renovell és un privilegi per a la nostra ciutat en que ha format una autèntica orquestra de gran nivell amb joves educandos de Vinaròs i la comarca.

Renovación

renovacionPublicació local de l’any 1918, gratuïta. El primer número va eixir a la llum el 5 de maig.. Joan Ribera Gonel el cita en les seues memòries i diu: “Al mismo tiempo, en 5 de Mayo, vio la luz pública la hoja patriótica “Renovación” editada a expensas mías y de varios amigos, que se repartió profusa y gratuitamente, con el único propósito de hacer campaña a favor de estas obras. Otro semanario local “La voz del Pueblo” dedicaba también a este tema una atención preferente…(…)”. Les obres es referien al nou mercat, grup escolar, etc. Entre els seus colaboradors apareixen Joan Ribera Gonel i Josep Ramos; aquest era redactor també de la revista “Patria” poc temps després. Pel seu contingut i pels seus colaboradors era de tendència moderada. Sols es conserven les quatre primeres pàgines, que són propietat d’Agustí Ribera Caballer (La Història de Vinaròs en els seus documents, J. Bover, Setm. “Vinaròs”, 13-XII-1997).