(Vinaròs, 15-11-1899 – Benicàssim, 26-08-1985)
Fill predilecte de Vinaròs. Pianista i eminent humanista, estudià al Conservatori de València i es llicencià en Filosofia i Lletres per la Universitat de València. La seua tesi doctoral sobre el Cançoner d’Uppsala obtingué el 1927 el Premi Extraordinari de Doctorat de la Universitat Central de Madrid.
A la dècada de 1920 amplià estudis de piano a París, sovint amb els mateixos compositors, com Milhaud, Poulenc o Ravel i l’any 1928 va debutar com a pianista a la Salle Pleyel. En abril de 1932, amb l’Orquesta Filarmónica de Madrid dirigida per Pérez Casas, interpretà per primera vegada a Espanya el Concert per a piano de Ravel, amb el qual inicià una carrera triomfal que el portà a ser considerat pel públic i la crítica el pianista espanyol més destacat d’aquells anys. Aquest èxit va servir d’inspiració per als compositors d’aquella època, i li va permetre estrenar al llarg de la seua carrera trenta concerts per a piano i orquestra, la majoria a ell dedicats, vint-i-un dels quals van ser estrenes absolutes.
Les gires el portaren per tota Espanya i Europa, especialment França, amb diversos concerts anuals fins a una edat avançada. A París, el 1954, es va convertir en el primer pianista de la història a gravar la integral de la Suite Iberia d’Albéniz, l’obra capital del repertori pianístic espanyol. També tocà a països com Angola, Moçambic, Sud-àfrica o Filipines, on el 1949 realitzà una exitosa gira. La seua gran capacitat memorística, que abastava un repertori de més de 2.000 obres pianístiques, li permeté gestes increïbles com tocar a l’Ateneu de Madrid el 1949 totes les obres pianístiques de Chopin en 7 concerts consecutius de dilluns a diumenge.
Per oposició fou catedràtic de Francés en instituts com el d’Alcoi, el Lluís Vives de València o el Ramiro de Maeztu de Madrid. També fou catedràtic de Piano al Real Conservatorio de Música de Madrid i, entre 1947 i 1951, assessor de Música de RNE. Publicà diversos llibres i articles pedagògics i científics, tant de música com de llengua francesa, així com dues composicions per a piano. El seu caràcter polifacètic el dugué des de la creació de festivals com el de Priego de Còrdoba o el de guitarra Francisco Tárrega de Benicàssim, fins a aparéixer en la pel·lícula Concierto Mágico interpretant-se a ell mateix. També són innombrables les seues aparicions i concerts a les ràdios i televisions espanyoles i franceses.
Fou acadèmic de 5 acadèmies d’art, entre les quals destaquen Sant Carles de València i San Fernando de Madrid. També obtingué la Cruz de Plata de Alfonso XII i la Gran Cruz de Alfonso X el Sabio, així com la presidència o la càtedra d’honor de diversos conservatoris i societats filharmòniques.
Per aquesta important carrera, el 1977 es va posar el nom de Leopoldo Querol a l’aleshores únic institut de Vinaròs.
Text realitzat per: Mario Masó Agut (octubre 2024)
Fotografia principal: Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu. Fons Família López-Chavarri Andújar. Autor: Anònim
Bibliografia:
MASÓ AGUT, Mario. Leopoldo Querol Roso. Una vida al piano (1899-1985). Universitat Jaume I, Diputació de Castelló. 2023
TORRES MARÍN, Pablo. Leopoldo Querol Roso. Amics de Vinaròs, colecció Mare Nostrum nº36. 2013