Fent un poc de PROTOHISTÒRIA, d’aquesta importantíssima via de comunicació del corredor mediterrani (la més transitada d’Europa a l’estiu en la dècada dels anys 60) s’ha de dir: El Rei Felip II quan passà per les nostres terres encara utilitzà el traçat antic interior, mil.lenari, de l’antiga “Via Augusta” dels romans; així consta que passà d’Ulldecona a Traiguera. El 14 de març de 1609 el Rei Felip III va manar al Virrei de València que donés totes les facil.litats i s’interessés per la construcció de la carretera de Vinaròs a Tarragona. En 1786, per R. O. es va demanar la 6ª part dels Bens de Propis de la població per a la construcció de la carretera que llavors ja s’estava duent a terme. Fins llavors s’havia utlitzat més o menys l’antic traçat de la Via Augusta que des dels Pirineus (La Jonquera) arribava fins a Càdis i per les nostres terres passava per l’interior (La Galera; Traiguera per la partida Hostalets, etc). Tots els demés pobles situats fins a vuit llegües de la carretera devien contribuir en la mateixa mesura abans esmentada a contribuir en el nou traçat que recorre tot el litoral. La denominació de la carretera fins el començament del segle XX era la de CARRETERA DE MOLINS DE REI. L’any 1914 es van començar a construir els quatre ponts que hi havia entre Benicarló i Vinaròs (Rambles de Cervera, Aigua Oliva, Les Salines i sobre el Cervol). Es van acabar a l’any següent. Abans de construir-los es devia de baixar als llits dels barrancs per poder-los travessar. Del temps de Carles IV era el pont sobre el Riu Sénia de Sol de Riu. (La pedra commemorativa es troba al nostre Museu Municipal) Allí es va produir el famòs atac d’Alcanar on el capdill carlí Ramon Cabrera va matar més de 80 joves vinarossencs, omplint de dol la nostra vila.
La carretera, enquitranada en temps de la Dictadura de Primo de Rivera, passava per dins de la població (carrer del Pont, S. Cristòfol, plaça Jovellar i c. sant Francesc).
Davant de l’augment de trànsit en anys del boom turístic en que s’afirmava que la carretera era de les més transitades d’Europa en els mesos d’estiu, en 1961, ja es va fer l’anomenat «desvío». Va des del mateix pont del Cervol fins al pont del barranc de les Salines, formant una línia corba per no derribar el luxòs xalet de «La Sultana», per la qual cosa, segons es va dir, li va costar el càrrec a l’enginyer que el va «mal» traçar.
Davant del perill que suposava creuar-lo per la raval de Càlig, es va fer un pas subterrani en 1973, sols per a bicicletes i viannants, especialment per als alumnes de l’Institut de batxillerat, desaprofitant-se una bona ocasió per fer un bon encreuament. (Vide Pas subterrani).