Es realitzava el diumenge següent al de la Pasqua de Ressurrecció. A fi de complir el precepte de l’Església de confesar i comulgar al menys una vegada a l’any, es portava el santíssim sagrament als malalts del poble en processó. Els carrers per on passava el seguici aparexien nets i adornats amb cobertors als balcons i floreres pels carrers. La casa del malalt rebia el Santíssim amb totes les llums de la casa enceses, i encara que s’anava fins a algunes sénies més properes i cases molt humils, apareixien totes elles bellament adornades i netes, lluint les seues millors gales. La processó anava cantant a trams himnes litúrgics, referits al Santíssim: “Pange Lingua”, Tantum ergo; “Cantemos al Amor de los Amores”, “De rodillas, Señor” (aquest dos himnes darrers eren els eucarístics dels Congressos de Sevilla i Barcelona, respectivament), etc.