Dalmau i Oller, Sebastià

Heroi barceloní de la Guerra de Successió, d’origen vinarossenc. Juntament amb els seus fills, Amador i Pere, i el seu nét, també Sebastià, van ser vinarossencs destacats establerts com a revenedors en el port de Barcelona a principis del segle XVIII. Tenien vaixells propis i bons comptes a bancs estrangers, especialment a Itàlia amb agents i representants. Tenien un establiment d’adrogueria en el Pla d’en Llull i riques terres a Teià i a Gironella. El fill d’Amador, anomenat també Sebastià, nascut en 1682, esdevindria figura cimera en la ressistència catalana contra Felip Vé, juntament amb Villarroel i Casanova. Casat en 1702 amb Eulàlia Papiol, va obtenir dos anys després el títol de cavaller concedit per l’Arxiduc Carles III, amb ús i dret al braç militar. En 1706, als 24 anys, visqué el primer setge borbònic contra Barcelona, pagant i manant un esquadró de quaranta homes. Aquest mateix any, com a capità de cavalleria va entrar en campanya, destacant en la càrrega dels genets catalans a la batalla de Monte Torrero, en 1710. En 1712 va realitzar el primer emprèstit de guerra, de 54.000 pesos a instàncies de la reina governadora Elisabet, amb els quals Starhemberg financà les accions sobre Balaguer i el bloqueig de Girona que desbaratà Berwick amb la intervenció d’un més poderòs exèrcit. Els Dalmau aportarien al govern català en aqueixa època la fabulosa xifra de 210.000 lliures. Josep Rafael Carreras i Bulbena els dedicà una extensa biografia, publicada en 1912.