Confraria de la Flagel.lació

És coneguda també com Germandat Estudiantil dels Assots en la Columna, o Pas dels «Estudiants», per haver estat un nombròs grup d’aquest els seus fundadors en 1951, en que van començar a pagar la primera imatge del Crist, de talla de fusta i que va eixir per primera vegada a l’any següent. D’aquesta primera vegada era un preciòs estendart, peça magnífica, amb una excel.lent pintura de Jesús assotat, i brodat amb fils d’or, que desgraciadament s’ha extraviat en uns anys de decadència de les processons. Del primitiu grup d’estudiants que van formar la confraria cal destacar a Ricard Alcoverro, Ricard Llàtser, Joan Ricart, Fernando García Mauriño, fill del notari que hi havia llavors en Vinaròs, els germans Balanzà i alguns més que s’afegirien posteriorment com Ramon Grau, Agustí Rabasa, Francesc Baila Herrera, Antoni Giner, Sebastià Vidal, Salvador Falcó, Pepito Roca, etc. Aquells primer estudiants universitaris, amb moltes ideies i pocs diners van demanar 1.000 pessetes als seus pares per adquirir la primera imatge a un excel.lent escultor, relacionat o conegut de la família de Ricard Llàtser i es va seguir pagant mitjancant una derrama entre ells. La imatge del jueu és posterior, de l’any 1962. L’autor de les dos figures de talla, imponents, és l’escultor Lluis Mª Saumells Panadés, nascut a Gironella (Vide id). Representen el moment de la Flagel.lació, amb el Crist i el botxí que l’assota, i són molt expressives: ens ofereixen una imatge molt patètica del Jesús i la d’un grotesc i altaner jueu que representa -ridiculitzant-los, l’opressió i l’abús del poder. Els confrares vesteixen vesta molt elegant dissenyada per Josep Camarero, metge de València; consta de sotana negra amb botons blancs i capa de seda, negra i ribetejada de blanc, sent també blancs el capirot, cinturó i puntilla de les mànegues. Ricard Alcoverro va ser el primer president de la confraria i en 1959 ho era Antoni Giner Arnau, i en el seu garatge de reparacions d’automòvils es guardava durant molts anys la peanya i s’abastia allí de les rodes i bateries, com encara es fa pels seus nebots Serrano Giner. Comptava llavors amb uns 27 confrares. Sent Francesc Simó el seu Germà Major, es van contractar durant uns anys els saions o «malarmats» amb la corresponent banda de cornetes i tambors, d’Alcanar, per acompanyar el pas en les processons o bé la Banda de música d’aquella veïna localitat, i el nou estendart es va adquirir per 108.000 pessetes a la casa d’objectes religiosos Roses, de Castelló. El 1990 estrenava nova barana de fusta, obra del prestigiòs tallista de Càlig Josep Sorlí. També acostumà a acompanyar el pas alguna xiqueta revestida de samaritana, la qual solia trencar el canteret amb caramels i algunes monedes menudes abans d’acabar la processó del divendres sant. L’any 1996 tornà a sortir després de dos anys sense poder-ho fer, per ser una de les peanyes més perjudicades a causa de l’assolament de la teulada del convent de sant Francesc i tot gràcies a l’excel.lent treball de restauració que va dur a terme l’artista local Agustí Roso.