El desarrollisme que es va iniciar en la dècada del 1960 va anar creixent i allargant-se per les dos zones nord i sud de la població en nombrosos xalets. Precisament del mateix any 1960 Gómez Sanjuán assenyalà les construccions realitzades i que foren: 30 vivendes front al “Matadero” (Grup de cases Virgen de Lidón”; les dos escoles de Sant Roc. S’obrí l’antic terreny del camp de futbol de Borràs on es va construir desprès l’església de Santa Magdalena. Es va construir l’edifici del Cine Coliseum al carrer de Sant Pasqual. D’aqueixa mateixa dècada citada són les edificacions de més altura que es van fer a Vinaròs, la primera la del Mont-Joan, de quatre altures i desprès la torre de Sant Pere, al final del carrer de les Animes. Altres edificis emblemàtics serien la torre de Lores, o del Voramar, obra de l’arquitecte Miquel Prades. La torre de La Immaculada a l’extrem sud de la plaça de Sant Antoni i altres del constructor traiguerí, Sr. Culla.
En setembre de 2003 hi ha sobrevolant el cel i els terrats de la ciutat 32 grans grues que corresponen als blocs o edificis de pisos en construcció que hi havia en eixe moment, clarament en expansió, fins el 2007 en que acaba l’any notant-se ja la recessió, a pesar de que el govern havia permés un gran tràfec d’immigració il.legal procedent d’Africa, arribant a les Canàries i al sud de la península pateres plenes de subsaharians negres dels dos sexes i xiquets inclosos. També es va permetre l’entrada per vies aèries de immigrants sudamericans procedents principalment de l’Equador i de moltes altres nacionalitats europees dels països de l’Est (rumans, ucrainesos, etc.) Eixe creixement va provocar una gran crisi preferentment per l’abús en la construcció a meitat de l’any 2009 que va ser general a tota Espanya i que les autoritats socialistes governades pel president Zapatero no van poder aturar, mentre Vinaròs havia arribat als 28.000 habitants, comptant amb unes 20.000 vivendes o habitatges i quedant penjats o paralitzats molts edificis en construcció ja iniciats i obviament moltíssims d’ells inacabats.
