Covarsí Conca, Fernando

(Vinarós 1814-Badajoz 1894). Militar carlí, segon fill de D. Cosme Covarsí. Als 19 anys va seguir a son pare, germans i un grapat de voluntaris la nit del 10 de Novembre de 1833, sent l’únic dels cinc germans que sobreviuria als horrors de les guerres civils carlines. La Diputació Provincial de Badajoz va publicar en 1969 la seua curiosa biografia baix el títol de «Covarsí, un montero genial», sent l’autor E. Segura Otaño. Fernando va passar a les files de Carnicer on estava integrat també Cabrera, a la mort del seu pare i germà Gregori i amb l’empeny que tenia en venjar la seua mort va fer mèrits per ascendir aquell mateix any a Tinent. Va patir una emboscada als Pirineus i va ser embarcat amb molts prisioners en un vaixell vell a Tarragona i baix la sospita de que anaven a afonar-lo, es van sublevar i apoderar d ell, dirigint-se cap a Gibraltar. Des d allí va fer cap a Anglaterra, passant una temporada a Londres a casa del seu oncle, el desterrat Bisbe de Leon, retornant a Espanya i enrolant-se en l’exèrcit vasco-navarrès. Va prendre part en el famòs seti de Bilbao on va morir Zumalacàrregui. Després de brillants accions se’n torma cap al Maestrat, amb les tropes de Cabrera, en Ariño. Se l’ascendeix a Capità. Va patir l’asedi èpic de Morella el juny de 1838, sent abraçat pel mateix Cabrera quan aquest va entrar a lliurar-los. Present en el reducte de l’ermita de sant Pere Màrtir, veu ara caure mort al seu germà més menut d un tir de canó. Ferit i presoner al fort de La Querola, es traslladat a Saragossa. Cabrera el nomena mentretant Comanant. En llibertat provisional es casa amb Pilar, una xica de La Rioja. Per l’indult d’Espartero es decanta cap a una vida tranquil.la i familiar vivint a Badajoz. Ja major, en la revolució de 1868, torna a vestir de militar formant part de l’Exèrcit del Centre, nomenat per la Comissió Règia Suprema com Coronel de les tropes carlines. Als 58 anys, el 12 de juny de 1874, escriu en el seu diari: «En este dia llegué a mi pueblo de Vinaroz, después de 41 años de ausencia». Va morir a Badajoz vins anys desprès.