Criats

CriatsFins el segle XX les conquestes socials eren extremadament lentes i així fou durant la segona República que les dones van alcançar el dret a votar. En el cens que es va practicar a Vinaròs en 1932 les dones no tenien oficis pràcticament (sols “labores”) encara que treballessen sense parar a casa i fora, de sol a sol. Sols es diferenciaven en eixe primer cens perquè aparèix alguna mestra, alguna “propietaria” (sic) o algunes “sirvientas”. Aquestes darreres dones treballaven com a criades en les cases dels seus senyors durant tota la seua vida laboral (més de cinquanta anys) a canvi de manutenció, vestits i poca cosa més. Bastantes d’elles provenien de poblacions de l’interior i si no eren prou agraciades estaven condemnades a posar-se monges o a posar-se en amo, com a criades, a pobles de certa rellevància o capitals com Barcelona. A Vinaròs, en 1961, una d’aquestes famílies va obsequiar una parella que feia més de cinquanta anys que els servia. Llavors, en aparèixer publicada la noticia al setmanari, en març de 1962, es van concedir una quantitat de 1000 pessetes i una medalla a set d’aquestes serventes que ja havien sobrepassat els 50 anys d’exercici per part de la Seguretat Social. Algunes d’aquestes serventes passaven de pares a fills i quan es morien, els amos rics damunt heretaven d’elles si tenien alguna finqueta o “escaleta”.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

+ 6 = 15