Cucala Mir, Pasqual

(Alcalà de Xivert, 1816-Port Vendres, gener 1892). Guerriller carlí. Llaurador d’ofici, es va moure per un embarg de terres que el llançà amb el seu fill Baptista i 50 homes més de la seua població, a la guerra de guerrilles per les nostres terres en 1872, amb molt de domini del terreny i molta crueltat. Va ocupar poblacions com Tortosa, Alcoi i Xàtiva, aplegant a la categoria de Brigadier molt ràpidament. Va ser ferit a la batalla de Minglanilla (1873) i derrotat Iecla a l’any següent. Cucala pare va entrar a Vinarós per primera vegada el 2 de gener de 1873 pacíficament. Va demanar a l’alcalde Demetri Ayguals diners, però com que es va trobar que l’hisenda municipal estava arruinada va anar a casa de Gregori Zanon, recaptador de rendes, emportant-se 28.000 reals. Després se’n va anar cap a Alcanar. Al cap d’un any, el 17 de febrer, les forces carlines posaven seti a Vinarós, sent defensada pel coronel Navarro, estant Cucala a Benicarló, peró entrant les de Segarra i Vallés, amb connivència amb alguns veïns. El 21 de març tornava a entrar Cucala per la nit amb 200 infants i 25 cavalls. La seua força va causar molt mala impressió per no estar disciplinada, i així, per ferir al paisà Antoni Redó, Cucala va castigar tres dels seus homes a quaranta bastonades, que no van congraciar als vinarossencs. El 26 de maig de 1874 els carlins s’apoderaren davant d‘Orpesa de la llanxa que conduïa la correspondència des de Peníscola a Castelló, comanada per Sandalio Fortea, oficial de l’administració de Correus, el qual, sent conduït a Vinaròs, va ser afusellat per ordre de Cucala. Durant el mes de juny, Cucala va passar diverses vegades per la nostra població. Finalment se sap que Cucala va morir de càncer a l’exili, a França, havent-se dedicat els darrers anys de la seua vida a la importació d’aiguardent i vi.