Diverses epidèmies s’han patit a Vinaròs a travès dels segles. Les més fortes que podem assenyalar sense haver fet cap estudi encara riguròs de les més antigues com de les famoses «Pestes negres» que van assolar tota Europa, serien de les que tenim relacionades la de 1748, una nota al final d’eixe any als llibres parroquial diu: «En este año han sido tantos los nazidos como los muertos a ocasión de las viruelas«. No massa anys després es va patir una greu pigota que va causar la mort de 108 xiquets entre el gener i maig de 1766.
Hi havia dies que morien tres i quatre infants, «albats» diuen els llibres de difunts de l´arxiprestal, i va haver dia que van morir fins sis xiquets. El 30 d’abril es celebren a la Parroquial funcions de rogatives i predica l’il.lm. vinarossenc Dr. D. Tomàs Ferrer, canonge i Vicari General de la Diòcesi de Tortosa. Les epidèmies posteriors del còlera produïdes en els anys 1882-1885 ja han estat prou relatades per l’historiador Borràs Jarque i per Arturo Oliver en el seu llibre de Las Epidèmieas Coléricas,publicat per l’Ajuntament.
La de la «Cucaratxa» com se la va conéixer vulgarment també apareix descrita per Borràs, però afegirem que en aquell mes d´octubre de l´any 1918 en què es va produir va causar 67 morts, i van haver dies en què s’havien de realitzar sis soterraments. La forta gelada de l´any 1956 va provocar la mort de bastanta gent major durant els mesos de gener i febrer, 53 persones, és a dir el doble que en els mateixos mesos dels anys més pròxims.
