Eres

L’any 1917 es publica la relació de les 41 eres de batre que existien en aquell moment a Vinaròs, prova de la importància que el blat i l’ordi tenien entre els nostres cultius en aquells moments. Pareix ser l’any de màxim esplendor d aquestes construccions rurals, que apleguen al màxim número. Eren aquestes: «La de Sebastià «Xicotó», Joaquim «de Bossa», de Vadoro de «Pau», de «Pascual», la de «Les Canals», del «Mosquellut», de «Plovisna», dos de Domingo «Botamalles», del «Civil», del «Muntero», del «Niño», del «Viu», de la «Mansa», de «Polet, de «Bocana», de «la Santa», de la «Brava», de «Sebolla», del tio «Felip», de «Bordes», de Morales, de «San José», de Ronchera, del «Tirijà», de Masdemón, del «Xano», de «Colau», de la «Rata», de Bover, de Reverter, de Sant Roc, de «la Morellana», d «Arsegueta», de «Felipe», dos del «Marinero», de la «Puça», de Baila, del «Cert» i la de «Roig». Van ser publicades en una de les revistes “San Sebastian” com a curiositat. La majoria dels propietaris eren coneguts pels seus malnoms, cosa molt freqüent entre la pagesia. Bastants anys després Manuel Foguet les tornaria a publicar al setmanari “Vinaròs” quan ja totes les eres havien caigut totalment en desús i eren meres relíquies del passat, (setmanaris de 4 de març de 1978 i 18 de març de 1978) sense afegir-ne moltes més ja que sols nomenava el propietari, i altra vegada es tornarien a publicar per l’arqueòleg Arturo Oliver Foix (25-II-1984), quan de blat ja no se’n cultivava ni un sol gra en tot el nostre extens terme.