Primer Mestre de Montesa. (75 dies). Fundada l’Orde de Montesa el diumenge 22 de juliol de 1319, dia de Santa Magdalena, en cerimònia celebrada a la capella del Palau del Bisbe de Barcelona i reunits el Comanador de l’Orde de Calatrava, abats de Santes Creus, Benifassà i Valldigna, Cavallers Militars de Sant Joan, Sant Jordi i de la Mercé, l’Abat de santes Creus, en nom del Papa, va nomenar primer Mestre de l’Orde de Montesa al cavaller Guillem d’Eril. Acte seguit, aquest va nomenar els vuit primers frares en les persones dels cavallers que li va presentar el Rei Jaume II: Ferrán Pere d’Aragó, germà del Rei; Bernat de Montesa, Berenguer d’Eril, Bernat d’Aramont, Guillem d’Aguilar, Bernat de Roca, Berenguer de Torrent, i Arnau de Pedriza. L’11 d agost següent, el Rei va manar al cavaller Vidal Vilaplana que li donara al Mestre de Montesa les viles, castells, llocs i bens immobles del Regne de València que van pertànyer als Templers. El Mestre Guillem d’Eril, d’edat prou avençada, va caure malalt al convent de Santes Creus, sense poder seguir viatge, i va manar a Fra Erimán d’Eroles, Procurador General, que en seu nom anaren a prendre possessió de la casa mare i dels altres llocs. Quan Guillem d’Eril, en breu milloria, va provar de seguir viatge amb els seus monjos, sols va prendre possessió de Vinarós, Benicarló i Peníscola, recaent allí de la seua enfermetat i morint en el seu castell als setanta cinc dies del seu Mestratge, el 4 d’octubre de 1319. El Mestre Eril es troba representat a l’esquerra del quadre de Santa Maria de Montesa, que s’atribueix al pintor Antoni Guerau i que es conserva al Museu del Prado.
