Ubicada en la partida de terme coneguda amb el nom de Les Salines. Va ser per iniciativa d‘un pastor que li dien Serret, i de mal nom “Balam” molt devot del sant advocat contra la pesta, qui a finals del segle XIX va començar la festa, adquirint una imatge que duia el dia del sant, 16 d’agost, als seus braços, envoltat d’un eixam de xiquets amb banderes i precedit pel joglar. Després la col.locava voltada de rams de flors a una finestra de sa humil caseta i davant de l’era començaven el ball i festa. El 22 d’agost de 1915 es va inaugurar l’ermiteta, una capelleta molt humil, contruïda utilitzant la tècnica de la caseta de volta, tant típica del món rural de la comarca, sols un poc remodelada la façana, i adquirint-se una nova imatge de més tamany que va pagar el llavors jutge Josep Núñez.
Havien transcorregut tretze anys, des que l’enginyier Felip Esteller Forès havia pagat 75 pessetes a un propietari i 37 a un altre per a adquirir uns terrenys tocant als del pastor Serret i poder fer allí l’ermiteta. Les obres, iniciades el 17 d’agost de 1913 van perdurar i perdurar, ja que sols era als estius en que les almoines es replegaven. Al finalitzar la guerra civil es va colocar una campana feta amb les restes d’un obús, que uns gitanos van robar.
El 1961, en construir la carretera general per fora de la població es va haver de derribar i construir-se la actual, més moderna, beneïda el dia de la festa del Sant en 1965. L’havia dissenyada gratuïtament l’aparellador vinarossenc Josep Antoni Gómez Sanjuán i va ser construida pel mestre d’obres Joaquim Boix. Entre les peces més remarcables conté dos relleus a cada costat de l’altar, escolpits en fusta, obra de l’artista vinarossenc Sebastiá Miralles, que representen miracles fets per Sant Roc, i són de 1970. En 1988, mossèn Miquel Romero, rector de Santa Magdalena, va adquirir la imatge coneguda com Santa Maria La Blanca, obra de l’escultor de Tavernes Blanques, Josep Estupiñà.