(Vinarós 1888-1967 ). (a) Paco Tomasino. Poeta costumista local. Escrivia en la nostra llengua valenciana. Autor de la comèdia dramàtica «Arrepentiment», que es va publicar en el seu temps i va ser estrenada el setembre de 1921 en el Centre Vinarossenc de Barcelona (llavors amb el títol de «Remordiment») i posteriorment representada al Cine Moderno de Vinaròs el 20 de maig de 1934, pel grup artístic del Centre Instructiu Republicà. Es una comèdia dramàtica en un acte que l’Associació Cultural “Amics de Vinaròs” ha reeditat a l’agost de 1996. Està ambientada a l’antiga era de Sant Roc. Esteller és autor aixi mateix de poesies tan celebrades com «Tot per enveija» (1907), «El meu somni», «Lo plegá», «Col.loquis de mi a tú», «A propòsit del Barranc», “Diàleg vinarossenc», «Cuento vell «, «Lo que jo voldria» (juny de 1953). Casat al febrer de 1926 amb Rosa Meseguer Ferrer. Va morir el 22 d’octubre de 1967, als 79 anys
“LO QUE JO VOLDRIA”“Ja em tornes a tindre aquí, meu estimat Vinaròs, vinc a oferir-te les flors les millors del meu jardí
Accepta-les de bon grat Que en satisfacció les dóna Ton fill que per Barcelona Ni un sol moment t’ha oblidat
Aquella hermosa Ciutat En tant atractiva que és A mi no m’ha conquistat; Com Vinaròs no hi ha res
Veig urbanitzats carrers, Del més meravellós Com el carrer Sant Francesc I l’arrabal del Socors
Veig la plaça del merca tConvertida en una sala ¡si serà pa balls de gala és el primer que he pensat!
També pel meu veïnat Veig uns hotels molt luxosos, En lletreros lluminosos Del brancal hasta el terrat
Igualment il.luminades La plaça del Salvador Centre de la població, veig que té algunes fatxades.
Redell!, Quantes novetats , Et gires per on et gires, Els que vindran pa les fires Es quedaran admirats.
Voldria veure… sóc franc Transformat en un passeig Un carrer que està molt lleig Com és lo carrer del Barranc
Jo sempre dic lo que senc Ho pots creure Vinaròs Que em desvanixo i em faig gros Quan dic: Sóc vinarossenc!
Que em domina la passió Em diran! Ja m’ho figuro! És que pa mi, jo asseguro Com Vinaròs, res millor
“Si em tira tant un hortet que hi ha tocant de la via, on tinc lo que tant volia pares, germans i un fillet.
Prego, demano i voldria que quan em cride el destí en tant bona companyia descansar pogués allí.”