Fauna

Tota la nostra fauna autóctona ha anat en regressió constant a mesura que els cultius de regadiu han anat invadint el terme. Així hem vist desaparèixer en els darrers temps els senglars, teixons, raboses, gats cervals i genetes. Queda constància escrita a l’arxiu municipal de les batudes dirigides a l’eliminació de llops: una el 4 de maig de 1813, en temps de la dominació francesa i una altra posterior, baix l’alcaldia de Demetri Ayguals d’Izco, de l’11 de març de 1869; “A la batida fueron 16 hombres, conocedores del término y de las armas. Estuvieron ocupados cuatro días sin resultado positivo. Se les pagó seis reales a cada uno y por cada día, según se especifica en la sesión del día 18 del mismo mes” (Bover Puig en Se manda hacer una batida contra lobos, en 7 Dies de 3-V-2003). Els eriçóns són cada vegada menys abundants i les aus nocturnes poc freqüents. Sols algunes poques parelles de perdius es deixen vore amb les cries a la primavera. Les tórtores, conills i llebres són les peces de caça més abundants, encara que aquest pateixen la mixomatosi. Els tords es cacen amb el parany en els pobles veïns, a pesar d’ésser el sistema molt controvertit per les normes de la Unió Europea. La garsa blanca i negra (urraca) ha anat invandint les nostres terres, sent voraç depredadora de tota classe d’ous d’altres aus, fent desaparèixer els lluerent, gafarrons, cadarneres, pinzans, etc. tant abundants en altres temps.