(Vinaròs 31-V-1775). Tinent de Nau i Capitá del port de Vinaròs entre els anys 1815 i 1834. Era fill de Joan Baptista Febrer i Ferrán i d’Antonia de Pedro Camañes, natural del Forcall. Se li va formar assentament com guardamarí en la Companyía de Cartagena el 16 de novembre de 1793. Durant la Guerra del Frances (de la Independència o Napoleònica) la Junta de València, en 1808 en l’aspecte diplomàtic va establir una legació directa prop dels Sobirans de Sardenya – Sicília, a càrrec d’Antoni Mordella i el nostre Josep Febrer. Els resultat de les gestions fou molt satisfactori ja que la vinguda de 4.000 fusells i el donatiu de les joies de la difunta princesa d’Astúries fet pels seus pares, els Reis napolitans, com a ajuda per a les vidues dels oficials morts en la guerra. (Vicent Genovés Amoròs en “València contra Napoleó”, Edit. “L’Estel”. València, 1967) En 1819 va continuar la tradició de presidir la majoralia de la Puríssima que el seu germà havia demanat uns tretze anys abans. El juliol de 1823, el Brigadier Chambó el va nomenar Major General de Marina del Bloqueig de Peníscola, encomanant-li el control de la mar des d’Orpesa fins al riu Sénia. El dia 11 de novembre de 1833 va fugir de Vinaròs acompanyant la facció de realistes comandada per don Cosme Covarsí. (Meseguer Folch, V. “Los realistas de Vinaròs, 1823-1833” en el Butlletí del CEM, nº 25. Gener-març de 1989).