1) Barranc o rambla del mateix nom que separa els termes municipals de Vinarós i Benicarló. Ja apareix citat en el més antic document de la nostra població, el de la Carta Pobla, on es defineixen els llindars del terme i se’l nomena com Riu d’Oliva. Neix en terme de la Jana i rep, prop de Sant Jordi, els barrancs de la Font i d’Estellar. Té una conca de 72’5 quilòmetres quadrats i una longitud de 22,8 qu. Alguns historiadors l’identifiquen amb “l’Oleum Flumen» de Rufo Festo Avieno. A Benicarló alguns el nomenen d’aigualiba, el significat del qual seria el d’aigua fluixa o minça, però el filòleg Joan Coromines en el seu llibre Onomasticon Cataloniae el fa derivar senzillament de paissatge sobrepoblat d’oliveres i per a aigua en el significat de riuet.
2) Nom d’una de les partides del terme, que toca al barranc del mateix nom i que separa el nostre terme del de Benicarló. Apareix com a tal partida en el padró de riqueses de l’Ajuntament de l’any 1811. Compren per tant les finques del polígon 32, tocant a les de la partida Salines segons el plànol catastral. També és el nom de la platja molt extensa que conforma el referit barranc i que es per tant la que es troba més al sud de la població. Diversos intents s’han dut a terme per enllaçar la carretera de la costa sud amb Benicarló que té sols uns camins rurals que no van rectes per la costa; La difícil construcció d’un pont llarguíssim i molt alt que s’hauria de fer a la part de Vinaròs han frenat la decissió tant desitjada que ja es va originar a l’època de l’alcalde Francesc Balada.