Aiguardent

Beguda alcohòlica que s’extraia de la destil.lació del raïm o vi. En 1835 Joan Reguart ostentava el càrrec d’Alcalde Major a Vinaròs, el qual va manar a totes les poblacions de la seua jurisdicció, les del Partit Judicial, a Peníscola, Benicarló, Càlig i Sant Jordi que li passenssen informació sobre totes les destileries d’aiguardent, per ser un producte molt important que s’extraia del vi i de les figues. Joaquim Ayguals d’Izco era l’alcalde de Vinarós en 1834, elegit pels nou contribuents més importants. Era propietari d’una fàbrica d’aiguardent en la que tenia dos calderes de 50 cànters cadascuna i era la més important de tot el Partit judicial, Va morir eixe any en el famós “atac d’Alcanar”. A Vinaròs algunes fàbriques ostentaven ja llavors les altes xemeneies de les que encara se’n pot vore alguna. En 1916 encara fabricaven aiguardent Sebastià Fontanet i Josep Talavera, continuant en 1933 la de Joan Rabassa i la vidua de J. Talavera. L’aiguardent de la comarca va anar desapareixent a mesura que desapareixia el cultiu de la vinya.