(1461-1470). L’any 1419 es va casar el rei Joan II amb Blanca de Navarra, deixant aquesta la corona de la seua propietat al príncep Carles de Viana. Però no conforme el seu pare, aquest se li va apropiar del dret, i per un nou casament del Rei amb Joana Enríquez, va ser motiu de l’alçament dels navarresos, els quals van ser derrotats en 1456. El príncep es va refugiar en Catalunya on era molt estimat, amb el seu oncle, el rei Alfons el Magnànim. A la mort d’aquest, i heretar la corona també el seu pare, la seua situació es va vore molt compromesa, ja que s’havia dessignat successor a Ferran, nascut del segon matrimoni amb l’esmentada Joana Enríquez, caent presoner el Príncep en Lleida en 1460. L’aixecament del poble en armes, va lliberar el Príncep, però va morir a l’any immediat, reavivant-se els destorbs i la guerra va esclatar. La cronologia més important dels fets ocorreguts en la nostra comarca i veïnes en dita guerra, és la següent, i ens mostra que Vinaròs va ser escenari proper de la guerra, on van intervindre el mateixos rei i reina, els quals deurien passar quasi necessariament per la nostra població: 13-II-1461.-Els procuradors de Tortosa avisen a la Diputació que el Comanador d’Ulldecona està fortificant el castell per orde del Rei/. 15-II-1461.-El Rei i el Príncep arriven a Morella./ 17-II-1461.-El Rei mana que es fortifiquen els llocs i castells del Maestrat, i als Comanadors d Ulldecona, Horta i Amposta que no dixen que prenguen queviures a cap català enemic. / 20-II-1461.-L’abad de Montserrat, com a màxima autoritat, mana al Comanador d’Ulldecona per a que contribuexque amb diners per a armar gent d a cavall i d a peu, així com per a pagar soldades./ 24-II-1461.-Els jurats i prohomes d’Ulldecona comuniquen que tenen la custòdia del castell i de la vila, i el comanador assenyala la necessitat de posar vigilants. Es sospitava del mateix comanador. En aquest moment el Príncep estava près en el castell de Morella./. 1-III-1461.- Es presenta la reina en Morella per a lliberar el Príncep, el dia 2 estava en Traiguera i el 3 en Tortosa. / 23-IX-1461.-Mor el Príncep de Viana, qui era de caràcter dèbil, capritxòs, afeccionat al luxe, i massa pròdig. Al morir tornen a esclatar les revoltes en Catalunya. / Maig de 1462.- A Ulldecona tornen a haver albalots entre el poble i el Comanador. S’avisa a la Generalitat de Catalunya de que per Peníscola, Benicarló i Vinaròs es detecten moviments de tropes i s’han vist les galeres de Gènova./ 24-V-1462.-La Generalitat recomana que el castell d Ulldecona quede en mans dels jurats de la vila, ja que es troba absent el seu comanador./ 23-VI-1462.-S imforma per un confident de La Cenia que el Maestre de Montesa es troba de visita en Sant Mateu./ 24-VI-1462.-Els jurats i consell d Ulldecona comuniquen als diputats del Partit que l’exèrcit de Joan II ha entrat en el Maestrat per Peníscola. / 25-VI-1462.- El Mestre de Montesa es declara obertament partidari de Joan II, la Diputació Catalana envia missatges a Sant Mateu, Traiguera, Benicarló, Cervera i Peníscola per a que es passen al ban del Principat, ja que estes viles eren neutrals en dita guerra. / Desembre de 1462. La guerra també va arribar a Albocàsser, com diu mossèn Josep Miralles Sales, en la seua Història de la població pròxima: «Item an Pasqual Alfaro, fill den Bernat, per altre viatge que anà a Morella de nit perquè demanava lo lloc (de Catí) ajuda, com els castellans ja haguessen pres Albocàcer.«./ gener o febrer de 1463. Assalta La Cenia la tropa del cavaller de Montesa, el juanista Fr. Biure, el qual va ser derrotat i mort, perdent 400 soldats.Per eixe mateix temps, les tropes del Maestre de Montesa, manades per un tal Escorna, s’apodera de la Ràpita i entra a sac en Ulldecona i Xerta./ 1 de Febrer de 1463.-Les tropes castellanes van eixir d Albocàsser i van posar seti a Catí que va ser pres.Per evitar el saqueig va haver de pagar 2.000 florins d or.(Miralles Sales). / D’ aquest seti i apresament de Catí, la seua història (Joan Puig. 1970,pp. 164-165) consigna que un ric vinarossenc, Francesc Foix, va dixar 10.000 sous per poder fer front al pagament. Els catinencs havien sigut detinguts i portats a Alcalà, on van quedar tancats quaranta vuit dies al seu castell. Allí també va ser portada tota la plata treballada de l’església quedant per penyora i devent ser rescatats -persones i plata- per la forta quantitat abans esmentada (2.000 florins o 26.000 sous). / 15-IV-1463.-«Lo divendres 15 d abril, lo dit frare Scorna anà havent mil peons i dos-cents rossins a prendre Albocàcer e allí fon nafrat de una seorta de bombarda e s’entornaren a Sant Matheu e allí morí.Fon soterrat lo dimarts 19 d abril del dit any e lo dimecres a 20 s’entornà mon fill, Pere Gifre, que era en lo dit frare.»(Partidaris del rei Jaume II, segons Miralles Sales). / Jerónimo Zurita diu en els seus «Anales» que en 1463, el Maestre de Montesa va guanyar la Ràpita, va posar a sac a Xerta i va entrar en combat en Ulldecona i «como muy excelente capitan hizo muy señalados hechos de armas, y reduxo todos los lugares de su Maestrazgo». / 30-V-1463 – Uns enviats d’Ulldecona demanen ajuda per a la Vila, ja que, a pesar de les treves, tropes del Maestrat d’a peu i a cavall, han assaltat i incendiat el lloc d Alcanar, retirant-se amb les preses a Vinaròs i Benicarló, esperant caure sobre Ulldecona i després contra Tortosa. El Consell de Tortosa acorda dixar-los una cervatana i una bombarda, quedant obligats a tornar-les quean el perill haja desaparegut. Se’ ls ven una arrova de pólvora, enviant-se al capità Joan Delet per a que en Alcalà es proveeixca de cavalls que faiguen falta per la defensa d Ulldecona i llocs veïns del Maestrat. / 6-VI-1463.-Cessen les hostilitats i es realitza un canvi de presoners fet pels realistes en Alcanar, Ulldecona i La Cenia, amb els que Tortosa tenia del nostre Maestrat. / Juliol de 1463.- Són assaltades les muralles d’Alcanar. / 28-VIII-1463.-El capità dels castellans, Martin de Ferices, va enviar un correu a Morella per preguntar «si tendrien les treves dels reis de Aragó i de Castella».(Miralles Sales.Op.C.) / 24-IX-1463.-Els de Tortosa envien al rei una nota amb tot lo que s’ha pagat a soldats castellans per part del Principat, exceptuats els comptes de Joan de Leet, el qual, per trobar-se en Ulldecona, lloc molt atacat pels del Maestrat, no ha pogut encara rendir-les. / 12-XI-1463. El Maestre de Montesa ha escrit una carta als jurats d’Ulldecona, invitant-los a que la vila es passés al seu ban. / 8-IX-1464.- Des de la Cenia avisen a Tortosa de que en Sant Mateu hi havien 60 homes a cavall, i se n’esperaven 150 més, preparats per atacar La Cenia, i per això demanaven ajuda.També en Morella i les seues aldees es preparaven 100 homes, concentrats en Castell de Cabres, prestos a ajudar als de S. Mateu en l’atac de La Cenia, encara que aquesta vila tingués aigua i farina per a un mes./ Maig de 1465. Es nomenat Maestre de Montesa el tortosí Lluís Despuig.(Aquesta data que aporta Albert Ferré és errònia, donat que ja era Maestre des de Desembre de 1453). / 9-VI-1465 diumenge-El rei Joan II i la reina Joana Enríquez en persona es troben en el seti d Ulldecona:»Lo dit dia vencu un bergantí de la ciutat de Tortosa e porta nova certa con lo rey Johan e la reyna Johana qui tenian siti sobre Ulldecona seran levats de dit siti.». / 17-VI-1465.-Alguns dels defensors d Ulldecona van penetrar en el campament dels sitiadors «fins prop la tenda de la Reyna». / 18-VI-1465.- Els d’Ulldecona tormen a manifestar la seua apurada situació, ja que es bombardejada contínuadament per les tropes del mateix rei: «ab dues bombardes, una que tira pedra de sis arrobes e laltra de cuatre arrobes e mija». Supliquen l’ajuda perquè diuen que és llàstima que una vila tant important de la frontera caigue a l’asedi del rei don Joan, reina, D. Lluís de Híjar, Maestre de Montesa, Arquebisbe de Tarragona i altres personalitats valencianes (…)» i amb això guanyaria molt la causa de Catalunya…». / Juny de 1465. El rei Joan alça el camp amb la seua esposa i gent davant de les fortes dificultats que ofereix la presa d’Ulldecona. / setembre 1465. Torna el rei Joan sobre Ulldecona amb la proposició de no abandonar la comarca fins a que estigués sotmesa. La vila, encara que estava ben proveida, veent els seus defensors que seria massa temerari sostindre’s per molt de temps, van capitular a les forces del rei i del Maestre de Montesa. / 18-VI-1466. Amposta es rendix al rei Joan II. L’1-IX-1466 encara estava el Rei en Tortosa. Allí mateix havia signat un document amb data de 21 d’agost, i posteriorment altres signats en Saragossa, nomenant i donant molts de privilegis a Lluís Despuig, Maestre de Montesa, capità de les terres del seu Maestrat, de la vila i Batllia d’Ulldecona, i terres de Governació de La Plana. / Acabarem dient que no va estar el rei castellà, Enric IV, molt de temps per les nostres terres valencianes, ajundant els catalans, perquè en el seu regne manava més l’anarquia dels nobles que ell. BIBLIOGRAFIA: Tota aquesta documentació està extreta del llibre de Albert Ferré Ferré, Historia de Ulldecona y su entorno geográfico. Tortosa. 1983. Al mateix temps ell la aporta del llibre de Pròsper Bofarull, «Levantamiento y guerra de Cataluña en tiempo de D. Juan II. Documentos relativos a aquellos sucesos» (Barcelona, 1958), i del de Marià Galindo, Guerra civil en Tortosa y su comarca en los años 1461 a 1466″. (Tortosa, 1913).
CONTRIBUCIONS: Encara que de menys trascendència, apareix en el juradesc citat de la Salzedella, anys 1476-77, un pagament fet per haver-se endut unes riqueses, que passaven a Vinaròs, a causa del casament d’una xica d’allí amb un vinarossenc. «Item mes possam en rebuda los quals rebem den Bnt Sospedra com a tudor dels pobills de Pere Seguarra per causa e rahó del asehiment del compte dels bens que sen portà a Vinaroç Violant, filla de dit Pere Seguara, muller den Johan Gavalda…».
CONTRIBUCIONS: Encara que de menys trascendència, apareix en el juradesc citat de la Salzedella, anys 1476-77, un pagament fet per haver-se endut unes riqueses, que passaven a Vinaròs, a causa del casament d’una xica d’allí amb un vinarossenc. «Item mes possam en rebuda los quals rebem den Bnt Sospedra com a tudor dels pobills de Pere Seguarra per causa e rahó del asehiment del compte dels bens que sen portà a Vinaroç Violant, filla de dit Pere Seguara, muller den Johan Gavalda…».