Guinart, Vicenta

(Vinarós 5-IV-1657,-18-X-1730). Coneguda com la «Beata Marinera». Va ser mossèn Josep Febrer, beneficiat i vicari de l’arxiprestal qui va dixar escrita la biografia d’aquesta venerable persona, sent després un altre sacerdot qui la va copiar al peu de la lletra en 22 de maig de 1789. adverteix que no es deu donar més crèdit que el que pot donar la fe humana, falible. La xiqueta Vicenta anava als set anys a l’església on passava llargs moments d oració sense tenir encara cap instrucció. Va prendre com a confessor als dotze anys al altre venerable vinarossenc Damià Esteller, qui la va encaminar en la pràctica de les virtuts. Arran de la mort del primer confessor, va seguir durant uns vint anys, els consells d un altre religiòs franciscà, Fra Llorens Albelda, i que quan aquest va ser traslladat a Castella va continuar de confessor el seu esmentat biógraf, el qual va quedar prendat de les moltíssimes virtuts que emanaven de la venerable. No se li va coneixer cap pecat venial fet a consciència ja que sempre afirmava que més s’estimava estar a l’infern en gràcia de Déu, que en el món amb pecat venial, i referent als seus sofriments en la vida ascètica deia que si en alló tenia que donar tanta glòria accidental a Déu, encara que sols siguès com l’equivalent a la punta d una agulla, no tant sols allò, si no tota la seua vida aniria gustosa arrastrant per terra. Dormia sols dos o tres hores, passant la nit en adoració a Jesús Sacramentat, al qual veia en les seues visions celestials. També tenia constantment la imatge de la Verge impresa als seus ulls i li resava diariament les tres parts del rosari. Els últims anys vivia de les almoines i no demanava més que per a viure. Va obtenir la gràcia de tindre moltes visions celestials. A la seua mort, amb opinió de santedat, va ser soterrada a l’altar del Roser de l’arxiprestal, a la part de l’epístola.