Furs

En la carta pobla de Vinaròs es fa constar ben explicitament que la donació de l’alqueria «vosatros i els vostres, la tingueu en possessió i l’exploteu segura i íntegrament a fur i costum de la ciutat de Saragossa «(Ita quod predictam Alqueriam vos et vestri Abeatis et possideatis et expletetis secure et integre per fuerum et consuetudinem civitatis Caesar-augustae). Però en un dels primers documents que es coneixen posteriors, el del canvi que fa el rei Jaume II amb els templers, de la ciutat de Tortosa i altres, entre elles la nostra (15 de setembre de 1294), Borràs interpreta que es fan constar ja els furs valencians, els més avançats del moment i que havien sigut redactats en 1250 i revisats vint anys després. Els nobles aragonesos van lluitar per a que regiren els seus furs, sense conseguir-ho, i tan pesats es van posar, que es va resoldre donar llibertat per a que cada vila o lloc tinguès els que li siguessen més favorables. Desconeixem exactament en quina data Vinaròs va fer el canvi d’uns furs per uns altres. Tal vegada la poca documentació existent d’aquells primers anys i també la falta d’investigadors vinarossencs en els arxius més importants de la Corona d’Aragó, de Barcelona, o el de l’antic Regne de València, catedral de Tortosa, etc. que com veem Borràs Jarque no va consultar, deixen punts obscurs en aquest aspecte. Tant en la Història Viva de Valencia, editada per Las Provincias (1988), com en la Història de Catalunya, editada per Salvat en 1978, dónen certa informació que caldria encara cotejar o contrastar. Segons la primera, en la que apareix dos vegades el nom de Vinaròs, tindriem que: El fur Aragonés regia a: Morella (1233), Vallibona (1233), Vinaròs (1236), Boixar i Fredes (1236), Coratxar, Castell de Cabres (1237), Castelló (1233), Borriana (1235), Benicarló (1236), Salzedella (1238), Benassal, Albocàsser, Catí, Castell de Cabres i Riu de les Truites (1239). Els Costums de Lleida regien a: Càlig (1234), Cervera (1235), Rossell i Sant Mateu (1237), Vilafamés i Vinaròs (1240) i Cabanes (1241). Els Costums de Barcelona regien a: Castell de Xivert (1225) i Almenara (1238). Per altra banda, la Història de Catalunya de l’Edit. Salvat, pareix anar pel mateix camí, citant el següent: «Així, de les vint-i-tres cartes de població atorgades entre el 1233 i el 1240, setze ho foren segons el fur de Saragossa, sis segons el costum de Lleida i una segons el dret musulmà; totes elles a la zona castellonenca.» (Volum III, pàg. 30). Al menys pareix que aquestes aportacions estan més estudiades o elaborades que la que fa Borràs Jarque respecte del nostre poble. Falta encara investigar molt més la matèria. En la guerra de la Unió, molts pobles amb furs aragonesos no volien canviar als valencians, encara que estos eren més avantatjosos. Per a obtenir aquest canvi, el Comanador Major de Montesa va amenaçar amb un multa de mil morabatins d’or, i va convocar a l’església parroquial d’Albocàsser, el 29 de gener de 1329, als justicies, jurats i prohomes dels pobles de les tinences de Culla, Les Coves i Ares, que encara persistien en els furs d’Aragó. Ja no era la primera vegada, ni la segona que se’ls convocava, ja que Les Coves havia canviat el fur el 19 de setembre de 1322, Salzedella el 4 d’abril de 1323, i Vilanova d’Alcolea el 24 de novembre de 1327.