Ajuntament actual

Construit en 1784 damunt de l’escola de primeres lletres la qual s’ havia edificat sobre la primitiva església, uns dos segles desprès de fer-se les obres de l’església, campanar i façana barroca de l’arxiprestal. Es va demanar la seua construcció atès que el vell tenia sols una sala en la que no cabien tots els regidors quan es reunien i en que hi havia l’armari dels papers i de les actes que ocupava un bon espai. S’aduïa que no tenia serveis per a fer les necessitats apremiants ni presó de persones principals; que l’escaleta exterior d’accès era molt empinada i es banyaven quan plovia. (Vide Bover Puig «El Ayuntamiento de Vinaroz» al setm. “Vinaroz”, nº 906, any 1974). Des de la seua construcció quasi tots els alcaldes han volgut posar l’edifici al dia. Sobretot en els nostres temps en que el poder adquisitiu amb el desenrrotllament econòmic dels anys seixanta s’ha fet molt més ostensible. Així l’alcalde Ramon Adell va fer reformes de modernització desprès de les dutes a terme de forma molt precària per Talavera, el qual prou va fer restaurant totes les destroces de la guerra civil del 36 a les escoles i demés mobiliari urbà. L’alcalde Balada va fer el despatx nou i en les obres mampreses en novembre de 1968 va renovar el saló de sessions i va fer posar carreus de pedra a tota la part baixa de la façana principal. Lluís Franco va manar esculpir als germans Caballero un escut per a damunt la porta, va adquirir un retrat del rei Joan Carles per al saló de sessions i va iniciar una col.lecció de pintures amb un Concurs Nacional de Pintura, dotat amb 50.000 pessetes. En temps de R. Bofill s’ha remodelat la planta baixa del lloc de guàrdia i acristallament de quasi totes les oficines de registre i s’ha afegit un altre entre-pis al terrat; l’any 1993 el mestre d’obres Ramon Oms va reboçar tota la seua façana, fent desaparèixer els bonys de les parets velles, fetes aquestes a l’ús antic. Jacinto Moliner a l’any 2001 el va modernitzar altra vegada, fent el despatx molt nou i ampliant les dependències per la casa del costat (on s’ubicava el Banc de Valencia i en la que havia nascut Leopoldo Querol).