Té el seu origen en el Camí conegut com de la Mare de Déu com ja es cita en els antics Establiments de la vila de 1654, com altres camins -camí Benicarló, camí d’Ulldecona, Camí Canar- que eixien de la població. Es citat cap a 1822 en que es detallen les despeses de obres en les muralles y portes (Arx. Municipal, carpeta 127-1) com a carreró de CAMÒS, ja que era segurament sols un inici de carrer, segurament de llauradors humils, com l’esmentat CAMÒS, quina família ha perdurat fins els nostres dies. Segurament eixe nom conviuria amb el de la Mare de Déu ja que la capelleta -dedicada a la Verge- té les rajoletes més interessants de la població datades en 1793 i amb la curiositat de que cita a la població de «Vinaròs» amb la «s» i no amb la zeta final. Fins principis de la dècada de 1960 arribaven allí cap al seu final, que encara no aplegava on es actualment, els «enterros» i allí es despedia el dol, i per aquest motiu era conegut com el carrer “dels que pugen i no baixen”, fent referencia als morts. Conté una capelleta interessantíssima de la Verge de la Misericòrdia, de 1793, restaurada en 1989 per experts de la Diputació a expenses de l’Associaciò “Amics de Vinaròs” i de l’ama de la casa, viuda de Llorenç Adell (100.000 i 25.000 pessetes respectivament). Celebra la seua festa el dia 15 d’agost, encara que la imatge esmentada representa efectivament a la Mare de Déu de la Misericòrdia, similar a un gravat dels orfebres vinarossencs Piñol i que va servir per restaurar les rajoletes i posar-les en diferent posició de la que estaven, com es pot apreciar per la foto anterior a la restauració. Sense dubte se li deuria dedicar a la Verge de la Misericòrdia per ser el carrer que puja cap a l’ermita de dita Santa Patrona de la població.
