La població immigrant de Vinaròs, com als altres dos pobles costaners és molt forta si la comparem amb la greu emigració que estan patint tots els pobles de l’interior. Vinaròs ha vist duplicada la seua població en els darrers trenta anys, mentre s’han anat despoblant zones de l’interior de la seua pròpia comarca. Així, alguns poblets menuts que conformaven l’antiga «Tinença de Benifassà», avui han quedat pràcticament sense habitants. Dels nostres 20.847 pobladors de 1993, sols són nascuts en Vinaròs 9.061; altres procedeixen principalment de l’Aragó, representant el 3,8 % de la població.
Terol ………………………………. 582
Saragossa………………………… 141
Osca ………………………………. 35
A Vinaròs han acudit des d’immigrants andalusos, fins a estrangers europeus jubilats que han vingut aquí a acabar tranquils els seus dies, passant per tota una gamma de pròxims del Baix Aragó, castellans, etc. També hi havia censats amb la mateixa data 1030 estrangers que es reparteixen de la següent manera:
Marroc……………….. 287
Alemanya…………….257
França…………………198
Argèlia…………………36
Suïssa……………………5
Holanda………………..34
Argentina………………30
Gran Bretanya…………25
Bèlgica…………………22
Però la immigració comença a convertir-se en remarcable fenòmen que no problema a mitan de la dècada dels 90 en que nombrosos marroquins i subsaharians, atrets per la bonança econòmica, venen a tots els pobles d’Espanya buscant millorar la qualitat de vida amb un treball més remunerat. Càritas interparroquial que ofereix alguns efectes com roba, que reparteix gratuitament, destaca que ràpidament s’ha anat extenent la immigració procedent d’altres països com Ucraïna, Rumania, Lituania, i sobre tot de l’Equador. Els atesos en els darrers sis mesos són 149 equatorians, 116 ucraïnesos, 69 entre lituans i romanesos, 33 russos, 32 moldaus, 20 marroquins, 15 xecs, etc. Però, apart d’aquest més necessitats, altres que no ho són tant intenten trobar un treball al camp o a la construcció, però els empresaris es troben en la tesitura de que la majoria són il.legals (uns 4.500 a Vinaròs) i no els poden contractar, i també es troba el cas que tant si són legals com si no, sovint són contractats amb salaris més baixos. Els més afortunats ja han trobat un treball prou digne i s’han apossentat definitivament a la nostra ciutat. En el curs 2000-2001 hi ha matriculats a les escoles de Vinaròs xiquets de 58 nacionalitats diferents. Per al curs 2003-2004, dels 389 alumnes matriculats al col.legi de “Sant Sebastià”, hi ha 93 estrangers que corresponen a 21 nacionalitats. Atenent a censos molt anteriors trobem que en el cens de Callehita de 1754, Vinaròs tenia llavors 7 immigrants francesos i en 24 d’abril de 1780 trobem a 2 genovesos, 1 napolità, 2 irlandesos, 4 maltesos i 5 francesos, destacant entre ells el singular Bautista Lostau (Butlletí del CEM, nº 11. Repercusión de la Revolución Francesa).
Terol ………………………………. 582
Saragossa………………………… 141
Osca ………………………………. 35
A Vinaròs han acudit des d’immigrants andalusos, fins a estrangers europeus jubilats que han vingut aquí a acabar tranquils els seus dies, passant per tota una gamma de pròxims del Baix Aragó, castellans, etc. També hi havia censats amb la mateixa data 1030 estrangers que es reparteixen de la següent manera:
Marroc……………….. 287
Alemanya…………….257
França…………………198
Argèlia…………………36
Suïssa……………………5
Holanda………………..34
Argentina………………30
Gran Bretanya…………25
Bèlgica…………………22
Però la immigració comença a convertir-se en remarcable fenòmen que no problema a mitan de la dècada dels 90 en que nombrosos marroquins i subsaharians, atrets per la bonança econòmica, venen a tots els pobles d’Espanya buscant millorar la qualitat de vida amb un treball més remunerat. Càritas interparroquial que ofereix alguns efectes com roba, que reparteix gratuitament, destaca que ràpidament s’ha anat extenent la immigració procedent d’altres països com Ucraïna, Rumania, Lituania, i sobre tot de l’Equador. Els atesos en els darrers sis mesos són 149 equatorians, 116 ucraïnesos, 69 entre lituans i romanesos, 33 russos, 32 moldaus, 20 marroquins, 15 xecs, etc. Però, apart d’aquest més necessitats, altres que no ho són tant intenten trobar un treball al camp o a la construcció, però els empresaris es troben en la tesitura de que la majoria són il.legals (uns 4.500 a Vinaròs) i no els poden contractar, i també es troba el cas que tant si són legals com si no, sovint són contractats amb salaris més baixos. Els més afortunats ja han trobat un treball prou digne i s’han apossentat definitivament a la nostra ciutat. En el curs 2000-2001 hi ha matriculats a les escoles de Vinaròs xiquets de 58 nacionalitats diferents. Per al curs 2003-2004, dels 389 alumnes matriculats al col.legi de “Sant Sebastià”, hi ha 93 estrangers que corresponen a 21 nacionalitats. Atenent a censos molt anteriors trobem que en el cens de Callehita de 1754, Vinaròs tenia llavors 7 immigrants francesos i en 24 d’abril de 1780 trobem a 2 genovesos, 1 napolità, 2 irlandesos, 4 maltesos i 5 francesos, destacant entre ells el singular Bautista Lostau (Butlletí del CEM, nº 11. Repercusión de la Revolución Francesa).