Inquisició

Diferents relacions apareixen documentades entre la nostra població i aquesta Institució tan denostada. Entre elles trobem a Fra Agustí de Vinaròs, caputxí, que alcançà el títol de Qualificador, pels seus grans coneixements de teologia, ja que normalment aquest càrrec servia per assessorar els bisbes de cada diòcesi o regió. Es tractava de fra Agustí Cabadés i Magí. Apareix citat sovint junt a bisbes com Lassala, Magí, i altres personatges valencians molt destacats com Mayans, Pérez Bayer, Salinas, etc. “(El Mundo intelectual de Mayans”. D’Antoni Mestre. Barcelona 1987). Francesc Locella, personatge vinarossenc destacat (vide id.), va ser nomenat entre els seus càrrecs més distingits com Conseller de la Inquisició. En els llibres de l’Arxiu Parroquial o Quinque Libri, llegim que el 31 de desembre es troba la relació de les noces del sabater Sebastià Roca, fadrí, fill d’Antoni i Teresa Simón, «de Nàpols», amb Teresa Balada i una acotació afegida que diu :»fue preso por la Inquisición en el año 28 por bígamo real». Borràs Jarque ens diu que en la fundació d’exercicis espirituals que es va crear el 26 de novembre de 1738, en la junta formava part com a membre destacat amb el càrrec de Vice–President, Jaume Puig, familiar del Sant Ofici. Posteriorment, el 7 d’octubre de 1774 mor un tal Carles Doménech, «Familiar del Santo Oficio de la Ynquisición, vecino de esta villa (…)» i en el cens de l’any 1787, conegut com de Floridablanca apareix censat un habitador classificat com «Dependiente de la Inquisición». Però en el “Interrogatorio” de 1802 en que es fa una classificació per sectors de la població es parla ja de dos funcionaris depenents de la Inquisició entre el personal administratiu. «El Tribunal dels Santo Oficio» o de la Inquisició va ser creat en el segle XII, sent derogat en 1834. Va obtenir el màxim impuls en temps dels Reis Catòlics en 1480, tenint com a finalitat la lluita contra els heretges, sent una creació de l’Església però que estava en continu diàleg amb l’Estat. Va dur a terme una forta repressió contra els jueus abans de 1560 i a partir de llavors la patiren els moriscos. En gener de 1505 el Rei Ferran el Catòlic va extrendre les penes a la sodomia o homosexualitat masculina sent els seus practicants els qui més patien la repressió, sofrint condenes en galeres o presó. Així llegim: “En otro de la misma época -1734-, hallamos expresada la misma relación entre ociosidad de los vagabundos miserables y desenfreno sexual, siendo la sodomía una de las formas de comportamiento amoral de los pordioseros: Joseph Simó, de una vieja familia honrada de Peñíscola, ‘anda divagando’ por la región. Cerca de Vinaroz, viola a un muchachito al lado del camino, detrás de una mata. Los testigos interrogados por el comisario no se extrañan de lo ocurrido: Simó es ‘muy travieso’. No quiere trabajar. Juega, y para ello vende la ropa que su mujer trajo a la casa, y además le pega, la abandona. Sus padres no le quieren dar ‘la legítima’ ni su suegro la dote. Cuando sale en 1734 la orden de ‘aprensión de vagabundos’, la familia pide que sea preso y mandado a servir a Orán. Simó roba dinero y huye, y es entonces cuando comete el atentado nefando [??¿¿].(Rafael Carrasco. “Inquisición y represión sexual en Valencia. Historia de los sodomitas” Barna, 1985). En el plànol de les idees es van crear en 1559 els índex de llibres prohibits per l’Església, que van perdurar en Espanya fins 1807, encara que posteriorment apareixerien molts llibres del nostre compatrici Vencesalo Ayguals de Izco en dit Index. El Tribunal de la Inquisició va ser abolit a les Corts de Càdis, però fou mantingut pel poder absolutista del Rei Ferran 7é., reinstaurant-se en 1823 i sent suprimit ja definitivament en 1834.