Jovellar i Soler, Joaquin

(Palma de Mallorca 1819 – Madrid, 1892). General i polític, figura prominent de la Restauració borbònica. Lluità a Cuba des de 1842 a 1849 i va ser secretari de O’Donell durant la guerra d’Africa. A Cuba va ser comissionat en diverses ocasions: 1842, 1851, 1873-1874, i finalment en 1875-1878. Ascendit a General en 1863, va ser ferit greument contra els revolucionaris. Capità General de Cuba en 1873 va retornar per a adherir-se posteriorment al moviment que conduiria a la Restauració borbònica en la figura d’Alfons XII. A Vinaròs intervingué en les acaballes de les guerres carlines. Així, el 10 de desembre de 1874, sent Ministre de la Guerra i estant pròxim a Vinarós el general Jovellar, com a cap de les forçes de l’Exèrcit del Centre, se li va presentar una comissió encapçalada per Ràfels García i Josep Martínez per a demanar-li ajuda; així, cap a les dos de la vesprada, va entrar al galop a Vinarós, una avançadilla de vint cavalls de la seua columna, quan feia dos hores que se’n havien anat els carlins i una hora després arribaven 4.000 homes més, dos companyies d’enginyers i tres esquadrons de cavalleria, amb 6 canons. Es van fer llumenàries per la nit i cobertors als balcons en senyal d’alegria, peró al dia següent Jovellar va dictar un ban manant a tots els llauradors que facil.litessen les seues cavalleries per a dur els bagatges, baix pena de cinc pessetes. Entre altres ordres donades per Jovellar va disposar refer les muralles i la constitució de Juntes de fortificació i defensa i d’administració. El dia 13 la seua columna se’n anà cap a Ulldecona, deixant resserves en Vinaròs i retornà el dia 17 manant-li al rector que desalotjara l’església i que repartira les imatges pel veïnat, ja que anaven a fortificar-la. En les obres de restauració de les muralles van intervindre forasters dels pobles veïns i com no estiguessen massa d’acord el benicarlandos no es van presentar, anant de seguida una secció de cavalleria que els traslladà a Vinaròs per la força. Els mateixos resultats es van donar entre la gent del poble, cansada com estava de tantes vegades en fer, desfer i refer les muralles. Reiterats bans es van pregonar els dies 14, 15 i 18 per la mateixa causa. Finalment Jovellar va posar alcalde a Salvador Masdemón i va canviar quasi tot l’Ajuntament, anant-se’n després sense tornar mai més, dixant en la Vila al brigadier Morales Reina qui s’encarregà de dur a bon terme pocs dies després els actes de seguir i adherir-se a la proclamació del Rei, segons ordres de Jovellar, el qual va ser nomenat ministre de la Guerra en el primer govern d’Alfons XII. L’alegria de Vinaròs a l’entrada de Jovellar es devia a que els carlins havien fet pagar a la població 14 mesos d’impostos en un sol any. El 20 de juny de l’any següent, estant altra volta Morales Reina en la Vila, se li va dedicar la millor plaça de Vinarós a Jovellar i posteriorment, tots els anys, coincidint amb el seu aniversari, l’Ajuntament el felicitava fins l’any 1892, en que el general ja va morir.