Padrons

S’anomenen també cens de riqueses o “vecindaris”. En ell s’anotaven carrer per carrer els noms del veïns de la població, amb l’ofici, estat civil, propietats, etc. En els nostres dies es fan els Censos Oficials, quasi sempre de cara a unes eleccions. Les dones fins l’any 1931 (durant la segona República), no tenien dret a vot i no apareixien censades. Aquests cens són útils per als estudiosos i historiadors per vore l’estat o la evolució de la societat en determinat moment. A Vinaròs es van fer padrons en 1754, 1783, 1811, 1820, 1824, 1857, 1862, 1877, etc. En el diari particular que va redactar Josep Francesc Escrivano Morales hi ha una nota que diu:“En este año 1862 se ha hecho el libro Padrón de la Casa de la Villa nuevo”. El padró de 1857 se’l coneix com el Cens de Narváez, per ser el polític que el va reclamar. Un altre és el de Floridablanca.