(Vinaròs, 8-II-1680 – 16-IV-1758). Plater. Fill del també plater, Joan Piñol Bages. Es poden assegurar d’ell diverses obres, algunes, per desgràcia, ja desaparegudes. De l’any 1727 era la creu processional de La Portellada (Terol), construïda a expenses de la població veïna de La Fresneda, de la que s’havia disgregat. Dita creu va desaparèixer en la guerra civil de 1936. Molt probablement és obra feta per ell la conora del Natzaré que ostenta la imatge de les processons de la Setmana Santa Vinarossenca. Feta l’any 1732, duu la següent inscripció «LADIO (sic) DE LIMO/SNA FRANCISCO TRIFU. 1732″. Creem que és obra seua per estar emparentat amb els Trifú, ja que estava casat amb Agustina Trifú Llopis (filla de Francesc Trifú) des de 1704. En 1745 apareix colaborant amb Tomàs Alemany, restaurant la custòdia processional i relicari «Lignum Crucis» de Santa Maria la Major de Morella. Per les declaracions d’Antoni Piñol, fetes en 1820 i conservades escrites a l’Arxiu Municipal de Vinaròs, Josep era autor d’una obra de l’església, de l’altar del gremi dels teixidors «otra lámpara del altar de Santa Ana es acopada, y al gusto moderno trabajada por el Maestro José Piñol». A la seua mort, va ser soterrat no en l’església, si no «en lo Fossar per ser pobre». Eixe detall de ser pobre indicaria el poc guany que l’ofici de plater entranyaria. Borràs Jarque el cita com a Síndic en la pàgina 262.