L’enginyer Luis de Liñana y Vera, encarregat per la junta dels quatre braços d’Aragó, va sondejar la platja de Vinaròs per a la construcció del port el 27 de juliol de 1677, el cost del qual es calculava llavors de 150.000 lliures jaqueses. Era llavors quan ja els productes de l’Aragó volien fer-se traslladar des de Vinaròs, però València ho va obstaculitzar perquè pejudicaria els seus interessos. Moltes publicacions de l’época així ho manifesten, com es pot comprobar publicacions de l’època (la paraula Vinaroz en Patrimonio Bibliográfico). El pintor valencià Mariano Sánchez (1740-1822) va pintar durant molts anys les imatges de ciutats portuàries per encàrrec del príncep Carles, futur rei Carles IV, que tenia una predilecció per les referides ciutats. La seua arribada posterior ja com a rei amb la gran familia que l’acompanyava deurien ser un dels seus desitjos acomplits i segurament l’animarien a assenyalar les futures possibilitats per a iniciar les seues obres encarregant-les a l’enginyer Serstevens. Així llegim entre les notes que l’esmentat pintor valencià va deixar escrites:“Viaje de Cataluña, desde Barcelona por la vanda de Poniente, y Reyno de Valen», hasta el Cabo de S». Antonio, en que se tomaron las vistas siguientes: Las de Tarragona; las de la ciudad de Tortosa, las de la villa de Vinaros, las del Castillo de Peñiscola, las de Denia, y la del Cabo de San Antonio en la villa de Xabia”. (José de la Mano, Llicenciat en Història de l’Art per la Universitat Complutense deMadrid). Per a la història de port del que ja s’han escrit diversos llibres remitim al lector als textos següents: (Vide Carmen Ramírez en “Vinaròs, puerto de salida de Aragón al Mediterráneo”. Butlletí del CEM, nº 9. Gener-març de 1985). Sobre la importància del port de Vinaròs ja s’han publicat nombrosos treballs i diversos llibres com el de “Historia del puerto” del mestre i alcalde Ramon Adell Fons; el llibre de Sebastià Sanz Santos o el de Sebastià Baila “Memorias de un marino vinarocense”.
