Pou

Podem afirmar que la construcció dels pous al nostre terme és anterior a la fundació del nostre poble. Sols així s’entén l’assentament d’uns pobladors que acostumaven a buscar les aigües necessàries o properes d’un riu per abastir-se o en el cas nostre a fer sénies i pous. Abans d’existir l’aigua corrent per les cases totes elles, d’una sola planta, quasi totes s’abastien d’un pou construit al seu interior. Hem vist cases riques que en tenien dos. Dispersats per tota la zona costanera es trobaven multitud de pous, conformant el paradís de les sénies que descriuen Cavanilles, Joan de Passà (vide id), i altres viatgers famosos. En temps moderns s’han anat construint pous cap a l’interior, sent el primer i més important el del Dos Vilars (1924) (Vide id.). A partir dels anys setanta del nostre segle la construcció de pous ha canviat radicalment ja que s’ha passat de ser construits a cel obert a pic i pala, es perforen per màquines i tenen el tamany d’un tub de mès o menys grandària En l’actualitat i gràcies a moderna maquinària el vinarossenc, Sr. Domingo Castejón Sànchez, ha construit en la nostra població i altres veïnes més de dos-cents pous. En 1972 el IRYDA (Instituto de Reforma y Desarrollo Agrario) va perforar diversos pous pel nostre terme (Estació de ferrocarril d’Alcanar i altres), tots ells de molt cabal. Encara que pateixen sequera en temps de l’estiu, pareix ser que els nostres aqüífers no s’esgoten perquè s’abasteixen de filtracions del riu Ebre. Presentem una relació duns quants dels centenars de pous que hi ha pel terme de Vinaròs, que conformen societats de regants més o menys nombroses:

Pou