Presó

En l’antiga casa del Consell o Ajuntament del carrer Major hi havia una saleta destinada a presó de persones principals, així com també es va destinar un altre lloc en el nou Ajuntament que encara és l’actual en 1784. En els noms antics de carrers de la població que cita l’historiador Borràs Jarque es nomena com carrer de la Presó al carrer de sant Isidre. Precisament era la casa del fotògraf Salvador Brau (“Rata”) i segons recordava mossèn Manuel Milián li havia dolgut molt no poder-la retratar perquè en el seu dintell figurava l’any, que era el més antic de la població. El 14 de febrer de 1843 es va publicar una R. O. cedint a l’Ajuntament l’ex-convent de sant Francesc per a fer presons dins del termini de sis mesos. Anteriorment la presó comuna estava situada al carrer de sant Isidre. Sobre la presó de l’exconvent de sant Francesc fa la següent descripció el metge vinarossenc Romualdo Vizcarro Prat en el llibre inèdit “Memoria Médico Topográfica de Vinaroz” de l’any 1894, i diu així: “El local del exconvento de San Francisco, lo ocupan actualmente el Hospital municipal, el Juzgado y las cárceles del Partido. / Los presos ocupan los cuatro corredores que forman el claustro y el patio central. Este tiene el piso enlosado y con ligera pendiente hacia un orificio de desagüe que recoge las aguas de lluvia y de la limpieza y las conduce al esterior. / En el centro del patio existe una garita destinada a retrete. Las materias escrementicias se acumulan en su depósito subterráneo que fue cisterna en tiempo de los padres. En esa cisterna dícese que establecieron los frailes por primera vez en España, una noria de rosario para la estracción del agua. Cito este hecho a título de curiosidad y sin responder de su exactitud. / Forman parte del local dos dormitorios adosados a las paredes del claustro y dos calabozos. Todos estos departamentos como el resto del edificio seencuentran en envidiables condiciones de limpieza. / Los dormitorios no siempre corresponden por su capacidad al número de hombres que albergan. / La luz del sol inunda el patio y recorre parte de los claustros. En resumen, el local puede calificarse de aceptable si lo comparamos con las construcciones antiguas que existen en España destinadas a este objeto. Pero tiene los graves inconvenientes queofrece la vida común de los presos y cuya demostración por conocida de todos huelga en este trabajo”. Agustí Cervera Fonellós va escriure dos interessants articles en el setm. “Vinaroz” titulat “Cosas de mi pueblo” (La prisión del partido» (3-VIII-1974) «Cosas de mi pueblo. Así desapareció la cárcel del Partido». (22-XII-1979) i Jordi Romeu Llorach uns altres dos: “Penintenciaria. (1877)” en el mateix setm. “Vinaroz” (12-XI-1977) i “Vinaròs hace 50 años. Mayo, Junio de 1935” (es restableix la presó en Setm. “Vinaròs”, 14-IX-1985). Per l‘assolament de la teulada de sant Francesc, la presó va patir greus danys en setembre de 1993. En març de 1995 l’associació de la policia local va criticar la situació dels calabossos municipals, quedant aquests clausurats definitivament per l’alcalde Jacinto Moliner en setembre de 1996. El Síndic de Greuges ja havia denunciat dos anys abans el mal estat del dipòsit de detinguts. A finals de març de 1998 les noves instal.lacions ja s’havien tornat a rehabilitar. Amb l’assolament de l’edifici va desaparèixer definitivament la presó. La perrera o planta baixa del campanar va servir també durant molts anys com a presó preventiva fins els anys 60