Reines i dames – VINAPEDIA

(I dames de les festes i fira: Un dels actes amb que actualment acostumen a iniciar-se les festes, el de la proclamació de les Reines i dames és una tradició prou recent ja que data de l’any 1959; aquella primera vegada es van proclamar amb l’escusa o motiu d’un Jocs Florals, organitzats per l’Ajuntament que presidia llavors l’alcalde Ramon Adell Fons. Aquests consistien en certamens poètics que ja havien sigut creats o iniciats a Toulouse (França) en 1323, i s’havien posat de moda a finals del segle passat, coincidint amb el moviment literari de la «La Renaixença». Així van ser instituits de nou a València en 1879, des d’on es van escampar per diferents poblacions, encara que al País Valencià sols perduren en la capital i a Nul.les – iniciats en aquest últim poble en 1953. L’enaltiment de la dona, representada per una reina i unes dames, en un dels moments àlgids de la seua bellesa, donava peu a poetes i escriptors a cantar alguns dels moltíssims mèrits que la societat, en canvi, secularment, li havia negat. Llavors, a Vinaròs, en 1917, van ser les reines dels esmentats Jocs Florals les senyoretes Mª Pilar Carsi Balanzà i Mª Rosa Aragonés Domènech. Després, seguint una moda més bé importada dels paisos anglosaxons, i que es va anar implantant amb molt d’èxit pels nostres pobles, van continuar les reines i dames tal com són en l’actualitat, quedant d’aquells anteriors jocs el paper del mantenidor. Així van actuar de pregoners o mantenidors els nostres llorejats poetes, l’insigne escriptor Almela i Vives, el primer any, i Manuel Foguet, al següent. Altres personalitats de més o menys relleu han fet de pregoners, ja fora del concurs literari: catedràtics, investigadors, polítics, etc. L’any 1979, coincidint amb l’adveniment de la democràcia, el col.lectiu feminista local va presentar a l’Ajuntament un escrit amb unes dos-centes signatures, protestant contra el paper de submissió i decoratiu de la dona, volent fer desaparèixer aquesta curta, però arrelada tradició. Cal fer notar que les dames presideixen els actes i són les autèntiques reines d’unes festes cada vegada més apretades en les que resulta difícil assistir a tots els actes, als que incansablement han d’acudir, sofrint de vegades pacientment alguns retards i la forta calor del nostre mes de juny. Però resulta gratificant per a eixes jovenetes, que saben que han sigut elegides entre moltes per a representar-les i s’ho passen molt bé, tenint una forta experiència que recordaran sempre mentre viuran, com un bell somni, encara que no es mantinga en el programa un dels actes que més anava dirigit a elles que era el de la «batalla de flors», quedant, però, el del sopar de gala al Casino, sens dubte el que més els fascina i en el que lluixen les seues millors prendes.