(Castelló 1895 – Caracas 1961). Geòleg. Durant la segona república espanyola va colaborar moltíssim amb el mestre Vilaplana per a extendre el museu de la mar de conxes de moluscs i va ser íntim dels diputats vinarossencs López Dóriga i Pascual Leone. Doctorat en Ciències en les especialitats de Geología i paleontología a la Univ. Central de Madrid, on ja s’havia llicenciat en 1916 amb premi extraordinari. A l’exili va dedicar-se a l’ensenyament en Universitats en Iberoamèrica. A Bogotà va fundar un Museu de Ciències naturals de minerals, fòssils, roques i pedres semiprecioses. Internet ofereix un amplíssim currículum vitae sobre aquest personatge que va dedicar tota la seua vida a la cultura.
Diputat a Corts durant la segona República del partit d’Acció Republicana per la Província de Castelló en la mateixa coalició en la que participava el canonge afincat al nostre poble, J.L. López-Dóriga Meseguer. Respecte a Vinaròs va conseguir que es duguessen a terme les següents millores: Creació d’una secció per a formar una escola graduada amb tres unitàries (dos de xiquets i una de xiquetes), reanudació de les obres del port a l’objecte de remeiar la gran crisi de treball, amb l’aprovació de la perllongació del moll de llevant i la de recepció del transversal. L’enviament a càrrec del Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid d’una col.leció de minerals i fòssils per al museu creat pel mestre J. Vilaplana a l’escola nacional del «Grup de Baix».