Sant Francesc, Carrer de

Celebra la seua festa el dia 4 d’octubre. Es el carrer més llarg de la ciutat. Allí es troba l’ex-convent de Sant Francesc que li va donar el nom, segurament des de la seua fundació. Anteriorment era una raval fora de la població primitiva conegut com camí que va a Benicarló i Càlig on estava la casa del Senyoriu de Montesa (durant molts anys el Bar Rosales). El 31 de març de 1889, l’Ajuntament li va posar una làpida commemorativa a la casa on havia viscut l’alcalde Dozal i li va dedicar dit carrer. Dita casa l’havien habitat les monges de l’Asil de vellets, instal.lades provisionalment. Era la casa que després va ocupar la Clínica i que durant la guerra civil van ocupar els alemanys de la Legió Còndor. Després seria hostal i Clínica Virgen de la Fuente de la Salud. En escriptures notarials de 1927 apareix com carrer de Sant Francesc o de València, «hoy de Dozal». Madoz diu referent al carrer: “(…)… y la de Valencia ó San Francisco, que es la más recta, ancha y dilatada y sería la mejor si no la afease la desigualdad de los edificios.”. Molts han escrit sobre eixe carrer (Vide Setm. “Vinaroz”. «Calle San Francisco» de J. Molés Puell, en 25-V-1957; Emili Fonellosa en «Noms de Carrer» de Llapis i goma en 12-X-1991. Festes al Carrer Sant Francesc. (12-X-1991)