L’any 1818 manà el Capità General de València, General Elío, el nomenament dels alcaldes de barri per tal d’ajudar a la justícia contra els malfactors. Així el 9 de desembre es va dividir, en sessió de l’Ajuntament, la vila, en set barris de dins i un de fora o del camp: 1, el centre; 2, carrers de S. Francesc, de Càlig i anexes; 3er. marina de Sta. Magdalena i de s. Josep; 4art.de sant Valent, de sant Telm, de sant Tomàs, Sta. Rita, S. Angel, Sta. Ana; 5é S. Gregori, S. Sebastià, Ànimes, S. Pere; 6é. S. Cristòfol, Ulldecona, Mare de Déu, Pont; 7é. S. Miquel, Sta. Mònica, Carme, Romer i Carreró,; 8é. molins, ermites, 
cases de camp. Encara en 1900-1901 apareixen alcaldes de barri, ja que en sessió de 28 de desembre de 1900 s’acorda: «nombrar alcalde de barrio a D. Bta. Polo Valls por haberse ausentado el que lo era para este bienio D. Felipe Valls Carrión” i en gener de 1901 s’aproven els comptes de: “De Higinio Roca, que asciende a setenta pesetas, por veinte varitas de mando, llamadas de bolsillo, para los señores alcaldes de barrio, con cargo a imprevistos”
(Bover P. «Vinaròs hace un siglo. Enero 1901”. Crònica de V. , 5-V-2001). Vide Bandolerisme.