Santos Ventura, Carles

445 AGOST0 1993 CARLOS ANUNCIA PARA ERL PROXIMO DIRIGIRA SU OPERA ASDRUBILA EN JAPON(Vinarós 1-VII-1940). Pianista i compositor. FILL PREDILECTE DE LA CIUTAT, segons acord municipal del 7 de maig de 2003. L’acte solemne del nomenament es dugué a terme el diumenge 17 d’agost següent, amb diverses actuacions de companys cineastes i cantants de les seues obres. Fill del metge Ricard Santos i d’Elena Ventura Riuhet. Alumne del col.legi Sant Sebastià de la nostra ciutat, ben prompte s’inclina per la música, estudiant a Vinaròs el solfeig i el piano amb la professora Cinta Esbrí, l’harmonia amb Tomàs Mancisidor i el piano també amb el seu oncle farmacèutic, Josep Santos. Carles Santos fou presentat oficialment com a pianista a Vinaròs pel canonge Garcia Julbe en un concert de la Societat Musical local “Amigos de la Música” el 8 de març de 1954. Encara que viatja per tot el món, sempre que es troba a Barcelona o València, ve a dormir a sa casa, on es relaxa i s’inspira. Va estudiar al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, del qual seria nomenat professor de piano posteriorment en febrer de 1966. Es deixeble a París de J. Fevrier, de Magda Tagliaferro i de Harry Datyner a Suïssa. En 1977 va ser director artístic juntament amb J. M. Mestres Quadreny, del Grup Instrumental Català, especialitzant-se en la interpretació de música contemporània actuant sovint a l’estranger, a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada (1974), essent director de les representacions de Mahagonny al Teatre Lliure de Barcelona; li agrada preferentment interpretar música contemporània, composant ell també moltíssimes obres de caràcter vanguardista i experimental, com «Homenatge a Joan Brossa», «Concert irregular», «Agost», «Informe General», «To-ca-ti-co-to-ca-ta» (veu), «Cant energètic», «Curt metratge», «Pepa, «Armandino», S’orienta cap a la música repetitiva, d’acció, empleant la seua pròpia veu, conceptual. En 1968 va colaborar amb el seu paisà German Lorente , posant la música de piano en la pel.lícula «Sharon vestida de rojo». Es també seua la música de diversos films com «Pa d’àngel»; “L’obscura història de la cosina Montse”, de Jordi Cadena (1977), “Barcelona sud”, del mateix autor (1981); “Vértigo en Manhattan”, de Gonzalo Herralde (1981); intervé molt activament al principi de «Puente de Varsovia», del seu amic Pere Portabella (1990). En quants a discs té entre d’altres «Talta Vull i els seus deixebles» (Edigsa); “Carles Santos, piano” (1977); “Voice –Tracks” (1981); “Pianotrak” (1984); “Pertorbació inesperada” (1986); Carles Santos, piano (1988); “Belmonte” (1990). Vídeos, curtmetratges, i un llarg. etc. Música per a coreografies com “Valeri Cor de Lleó” i altres per al ballarí coreògraf Cesc Gelabert. L’ any 1992 va ser per a ell el més important de tots ja que amb l’exposició de Sevilla i els Jocs Olímpics de Barcelona (inauguració i cloenda), més de 3.500 milions de persones van poder escoltar la seua música.

15 13 FEBRERO 1.952 CONCIERTO BENEFICO  SECRETARIADO PARROQUIAL DE CARIDAD DE TORTOSA 569 IDEM. IDEM. santos carles 2

 

 

 

 

 

 

 

 

 

OBRES DE CARLES SANTOS:
Any Titol i Lloc i estrena———————————————————————–1967 «L’apat»1968 «Bujaraloz by night»1978 “L’Aperitiu”, d’Albert Vidal. Romea. Barcelona.1987 «Fins l’últim llagostí»1980 «Tocaticotocata»1981 «Visca el Piano». París1981 «Voice Tracks (disc). Nova York1982 «Què no donaria jo per una miqueta de sol? París1982 «Beethoven, si tanco la tapa, què passa?.1982 «Minimalet, Minimalot»»Arganchulla, Arganchulla Gallac»1983 «Té Xina la fina petxina de Xina1982 «Recital de Piano i Dança» amb Cesc Gelabert1982 «Minimalet, Minimalot». Centr.George Pompidou.1985 «La boqueta amplificada». Teatre Grec1987 «Belmonte» (passdoble per a banda).1989 «Tramuntana tremens» Barcelona.1991 «Un cranc és un cranc».1991 «La grenya de Pasqual Picanya». Barcelona1992 «Cabalgata del Comediants» EXPO’ 92″. Sevilla1992 «Asdrúbila» (Opera). Tívoli. Barcelona1992 «Música de les Olimpíades de Barcelona». CD.1994 «Promenade Concert» per a la macroexposició Joan Miró. Premi Ciutat de Barcelona.1994 «RONI». Als jardins de la Fundació Miró. Barna.1996 “Figasantos Fagotrop, missatge al contestador: Soparem a les nou». Poliorama de Barcelona.1997 “La Pantera Imperial”.
2003. “Lisístrata. En juny de 2003 Carles Santos estrena a Sagunt la seua obra “Lisístrata” amb text de Pedro Barceló.
2005. La Meua filla sóc jo.
El 12 d abril de 1991 estrena a Barcelona la seua obra «La grenya de Pasqual Picanya (assessor jurídic- administratiu)» que repetiria al mes de maig de 1993 al Mercat de les Flors durant cinc dies consecutius. Altres obres seues també són «Santos a banda»; “La porca i vibràtica telúria», etc. L’òpera en llatí “Ricardo i Elena” (sobre ell i els seus pares) i l’òpera “Els Bòrgia”, estrenada a València el 3 de febrer del 2001, l’acaben consagrant. Eixe mateix mes colabora amb el grup de percussió “Amores” en un CD, al piano. En 2003 prepara l’obra “Lisístrata” amb textes de Pedro Barceló i rep dos premis Max per la direcció i música original de la seua obra “Sama Samaruk Suck Suck”. Ha viatjat per quasi tots els països del món interpretant i dirigint les seues pròpies obres. Santos ha rebut moltíssims premis. Es sens dubte el vinarossenc més universal. Sols les seues referències que es publiquen als setmanaris i revistes de Vinaròs fan paleses les seues incontables activitas, sent el vinarossenc més conegut, nomenat, apreciat i considerat.

santos carles 3 santos carles santos carles 5 santos carles 6 santos carles 4 santos carles 7

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

83 + = 89