Seda

Cultiu i comerç intensificat a Vinarós i en el País Valencià en general durant la segona meitat del segle XVIII per exportar a Amèrica, a traves de Càdis, únic habilitat per a comerciar amb les colònies, i posteriorment pels ports d’Alacant (1778) i València (1791). Entre les famílies valencianes que tenien corresponsals a Càdis cal citar als Lostau que s’establirien també en Vinarós per intensificar el tràfec de la seda i del paper d’encigarrar el tabac. Els vinarossencs venien la seda produïda als comerciants valencians que després s’encarregaven del posterior comerç colonial. Les collites més importants dels cultius de seda dels vinarossencs van ser les dels anys següents: en 1753 ascendien a 263 lliures; en 1754, va ser de 243 i tres onces; la de 1755, més superior, de 359 lliures i sis onces; 1756, de 343 lliures i sis onces; l’any 1757, de 231 lliures i nou onces; l’any 1764, de 174 lliures. Els noms dels colliters de seda que apareixen documentats en la vila en 1784 i que Borràs Jarque ens aporta tal com apareixen citats, alguns amb el nom, altres amb el cognom i altres amb els seus mals noms, eren els següents: Lleisona, M. Tomàs Forner, Rita Martorell, Peregrina, Cristòfol Arnau, Pere València, Maria Carrasco, la filla de Chulito, Diego Chacón, Masalducar, Mariana Borrull, Agata Llopis. Vicent Català, Agnes Rita Oller, Maria Teresa la Castellana, M. Arnau, Tomàs Agnes Doménech, Cristòfol Gil, Latorre de Palacio, Enrique, Bosch, Josep Balaguer, Fernando Sales, Joaquim Puchal, Maria Agna Albalat, Claudi, Josep Forner, Francesc Camòs, Batiste, Agnes Peris, Francesc Polo, «la ratada de Moino», Francesc Parex, etc. Carmen Ramírez Domínguez va presentar una comunicació a les Primeres Jornades sobre Art i Tradicions populars als Maestrar, amb el títol de “El hilado de la seda en Vinaròs en el siglo XVIII” (Setm. “Vinaròs”, 24-I-1987).