Tribut que es pagava en el segle setze i següents consistent en tributar sis diners per cada lliura de valor de qualsevol casa o heretat, o de les cavalleries que es venien o canviaven, així com de les mercaderies introduïdes per a la venda; es tributaven també dos diners per cada arrova de farina. Es concedí principalment per a la construcció de la nova església i per a les noves muralles. La facultat reial per a la duració del tribut era de déu anys, però es va anar perllongant en èpoques successives fins al segle XVIII. Així va ser com per exemple, en l’arrendament que començà l’any 1602, es van obtenir 700 lliures. En el document que signa el rei Felip III en 1610, quan concedeix una nova pròrroga per déu anys més del tribut de la «Sisa» s’expresa: «ad fabricandam Ecclessiam in qua vicini et habitatores eiusdem villae se recipere et tutti esse possint tempore necesitatis et invasionum maurorum et piratarum», és a dir, “per a que tots els veïns puguen acollir-se i estar allí tots segurs en temps de necessitats i de les invasions dels moros i pirates”.