Societats obreres

societatsLes societats, moltes d’elles denominades obreres, per la finalitat de a qui procuraven defensar, foren creades a cavall entre el final del segle XIX i principis del XX. Quasi totes elles tenien els seus propis estatuts impresos i publicats amb l’autorització i la data d’aprovació del governador provincial. Les societats existents a la nostra ciutat, tingueren totes elles una vida, vigència i activitat, òbviament, molt dispar, sent unes més potents que altres en quant al nombre dels seus membres. De quant en quant havien de donar compte dels canvis de juntes i de diversos aspectes (nombre de membres, domicili, etc). Les societats més actives i que tenim referenciades són: de obrers de vila dita «La Vinarocense«; Ateneu Mercantil; de fusters (Societat d’oficials fusters), Centre Instructiu Republicà; el Círcul Catòlic o Círculo Católico de Obreros tenía la seu inaugurada el 30 d’octubre de 1887 al carrer de sant Isidre, Círcul de Caçadors, Comunitat de Regants “Sant Sebastià” (Dos Vilars); la Cooperativa Obrera “La Económica” era de consum, i tenia botiga propia, on es venien els productes molt més barats. Va emetre una val moneda; la de cosidores de veles (Oficiales veleras y relingadoras de Velas) havia sigut fundada en 1921; la Societat cooperativa de Agricultors “La Amistad” va ser absorbida per la dels carreters en 1909; “La Democracia”; de depenents perruquers; i també Gremi de Mestres Perruquers o propietaris de perruqueries; de peons jornalers “El Sol de la Hispanidad”“El Previsor”, del Pòsit de pescadors; “La Razón” era el nom que s’havien donat a la seua societat els panaders, fundada en 1920; de Mariners, “El Progreso” i “La Luz del Dia” fundada aquesta en 1921; “La protectora del trabajo” era el nom de la dels carreters, amb molta pujança, que havia estat fundada el 16 de maig de 1901; La Defensora del Obrero. En 1910 estava presidida per Manuel Bas. Va perdurar fins l’acabament de la guerra civil de 1936. La del Sindicat Agrícola; “La Unión” era el nom de la societat dels armadors de pesca encara que també tenia el mateix nom de “La Unión”, la societat de xocolaters, fundada l’any 1915; La del “Arte del Hierro”, dels ferrers, va ser fundada en 1919; “La Vanguardia”, d’oficis diversos; de fusters; la dels boters, amb quotes anyals de 40 pessetes, havia sigut fundada en 1903, tenint impresos els seus estatuts. La Marítima Terrestre o Pòsit Marítim. Totes elles van motivar la creació i denominació de la festa del primer de maig i van donar lloc a la primera vaga general que es va dur a terme a la nostra província, sent però la vaga de mariners de 1931 la de més virulència i trascendència. Totes les societats estaven incloses en la Federación de Sociedades Obreras, presidides en 1923 per Sebastián Pedra.Les societats obreres tenien cadascuna d’elles la seua propia bandera o estendart que servia per encapçalar les manifestacions del primer de maig, que es feien a principis de segle amb un recorregut que anava des de la plaça que porta el seu nom fins el teatre Ateneo. En setembre de 1904 va produir-se una gran vaga de les classes obreres a Vinaròs i en contra dels “camareros”, com es deien en to de burla els empresaris, propietaris i cacics representants dels interessos de la “Cámara de Comercio”. El Governador de Castelló va suspendre les societats obreres. Tots els diaris importants de la nació es van fer ressó de dita vaga i a Barcelona es va obrir una suscripció per socòrrer els vaguistes o obrers associats vinarossencs en la mateixa façana de l’emblemàtic café de “Set Portes” que va ser molt seguida per la premsa de tota Espanya. En 1919 s’assenyala a la rev. “San Sebastián” lo següent: “En esta se exige el pago de cédulas como personas jurídicas a el Ateneo, Círculo Católico; Clup (sic) Taurino; Círculo de Cazadores; Centro Republicano; Protectora del Trabajo; Cooperativa San Telmo, de marineros; id. La Económica; Gremio de barberos; El Progresso; Juventud republicana; Unión de barberos; Liga de Higiene, Unión de Armadores de pesca; Taurina del Servol; La Confianza y sociedades de jornaleros (peones y oficiales); albañiles, panaderos; chocolateros y calafates”.

societats 2 societats 3 societats 4

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

4 + 3 =