(Vinaròs, 19-X-1958 – Pamplona, 01-XI-2012). Doctor Enginyer de Telecomunicacions, especialitzat en les Microones. Doctorat en la Universitat de Madrid, amb un curs de preparació en la Universitat de Stutgart (Alemanya). Director del Departament de Comunicacions de la Universitat Ramon Llull de Barcelona. Becari del Departament d’Electrofísica de la ETSET de Barcelona, per a realitzar tasques de mesura de filtres en guia rectangular, cables de radiofrequència, oscil.lacions del diode Gunn, familiarització amb l’instrumentació de laboratori de microones (1984). Va presentar el projecte fi de carrera en setembre de 1984 sobre «Algoritmos de formación de imagen por microondas», enquadrat dins del projecte de construcció del sistema de tomografia de microones per a aplicacions biomèdiques. Dit Projecte se li va qualificar amb matricula d’honor. Treballa un any en formulacions de tipus espectral (angular d’onda plana) i tècniques hologràfiques de formació d’imatge per abordar el problema de la reconstrucció dielèctrica d’objectes il.luminats per fronts d’ones planes, a partir de mesures de la difracció provocada pel cos dielèctric. Des de juliol de 1984 fins nov. de 1985 va treballar com enginyer de la Empresa TAGRA S. A. de Badalona, desenvolupant unitats convertidores per la recepció de T.V. directa per satèl.lit, adquirint coneixements de tecnologia microstrip, components actius de AsGa, elements passius, etc. Desenvolupà amplificadors de baix roido amb dos i tres etapes transistoritzades, filtres, mescladors a diodes amb anells híbrids, oscil.ladors a transistor amb resonador dielèctric, amplificadors de freqüencia intermitja, etc, consolidant la seua formació en l’ús d’instruments de laboratori de microones (analitzador vectorial de xarxes, analitzador d’espectres, comptadors, medidors de potència, medidors de roido, etc, sent a tot això professor en la EUETT de Vilanova i la Geltrú on impartia «Teoria de Circuits» i «Servosistemes», dirigint així mateix projectes de fi de carrera durant dos anys (1984-1986). Paral.lelament va realitzar cursos de Doctorat sobre Làser i Màser, Filtres de microones i Oscil.ladors d’Estat Sòlid de Microones. En juliol de 1986 ingressa com a Titolat Superior Laboral en l’Associació Euratom Ciemat per a la Fussiò (Organisme públic d’Investigació depenent del Ministeri d’Industria i Energia) dins del Grup de Calentament de Plasmes en Fusió Termonuclear per Confinament Magnètic, on la seua tasca consistí en dissenyar un sistema de tres línies de transmissió (guies sobredimensionades) per a ones milimètriques de molt alta potència generades per tubs d’electrons relativistes «Gyrotron». Durant eixe primer any va definir els sistemes i components necessaris i va colaborar en la posada en marxa d’un laboratori d’ones milimètriques d’alta potència. En juliol de 1987 va estar destinat durant un any i mig a l'»Institut für Plasmaforschung der Universität» de Stutgart (Alemanya) com a científic visitant, sent dit centre d’investigació el punter en ones milimètriques d’alta potència, i on va dissenyar els components necessaris dels tres sistemes de línies de transmissió ja esmentats en colaboració amb el Prof. Dr. Manfred Thumm, Director del Projecte de construcció del gyrotron alemany en el Kernforschungszentrum Karlsruhe. Els components dissenyats cobrien el trajecte des de la finestra de buit de sortida del Gyrotron fins la finestra d’entrada del reactor de fusió. En 1989 retorna a Madrid per supervisar la instal.lació dels sistemes de guies que prèviament havia dissenyat i construit i va iniciar en la mateixa capital els Cursos de Doctorat en la ETSIT dins del Departament d’Electromagnetisme i Teoria de circuïts, amb la tesi «Contribución al Estudio y Diseño de Componentes en Guía de Onda Sobredimensionada para Aplicaciones de Muy Alta Potencia en Milimétricas«, la qual fou presentada en juliol de 1991. Li la van qualificar de «Apta, cum Laude». Des de maig de 1990 fins l’octubre de 1991 treballa com Enginyer de I + D a l’empresa Mier Comunicaciones. Assisteix a un curs en la Foundry del grup Philips (París). Des de novembre de 1991 fins setembre de 1993 dirigeix el departament de Comunicacions de la Universitat Ramon Llull de Barcelona, impartint assignatures del segon Cicle: «Propagació Electromagnètica», Optoelectrònica i Electrònica de Microones i dirigeix projectes de fi de carrera i cursos de doctorat. Des d octubre de 1993 es Professor de la Universitat Pública de Navarra, assitint, però, periodicament a Alemanya per continuar l’Acció Integrada Hispano-Alemanya abans esmentada. El Dr. Mario Sorolla domina, a més a més del català, els idiomes francès i anglès, tenint també sòlids coneixements d alemany. Amb colaboració amb altres científics té diverses publicacions i comunicacions de congressos altament especialitzades. Mario Sorolla és nebot del científic Alfred Giner Sorolla.
Va morir a Pamplona als 54 anys. (A.C.A.V.)