Templers

Aportem un text de 1294, per tractar-se d’un document sobre els templers que no apareix en la Història de J.M. Borràs Jarque, i de prou importància per a conèixer aquella interessant època. El títol amb que apareix en el llibre de “Poblacions i Privilegis de la Orde de Santa Maria de Montesa”, diu així: / «Composició feta entre l’orde e la vila de Paníscola e los lochs de Benicarsló e Vinalaroç sobre les peytes, cenes, questes, amprius e serveis.» / «Noverint universi, quod nos frater Berengarius de Cardona, domorum milicie Templi in Aragonia et Cathalonia magister humilis, attendentes quod illustrissimus dominus Iacobus, Dei gracia rex Aragonum, Sicilie, Maioricarum et Valencie, ac comes Barchinone, in permutacione quam fecit nobiscum de castro et villa Paniscola simul cum quibusdam aliis locis, pro civitate Dertuse dedit et concesit nobis dictum castrum, et villam Paniscole, e aldeas suas, videlicet Benicarlo et Vinalaroç, inter alia cum cenis, peytis, questiis, serviciis, et ademprivis et dicta loca, quantum ad cum dominum regem, fratres, filios, procuratores et alios officials, et succesores suos, perpetuo francha et libera fecerit de predictis, ne super dictis cenis peytis, et questiis serviciis, et adempriviis, in futurum dissensio aliqua valeat suscitari, inter nos et alios fratres Templi, et homines ville de Paniscole, et aldearum suarum, videlicet de Benicarlo, et de Vinalaroç. et ut predicta loca valeant populari et meliorari.Id circo nos magister predictus, de consilio et assensu fratris Raymundi de Falç castellani Montessoni, fratris Petri de Vilalba comendatoris Mirabeti, fratris Roderici de Liçana socii nostri, fratris Raymundi Berengari de Cerundella. Fratris Arnaldi de Banyuls, fratris Berengari de Pulcrovisu, fratris Egidi Petri de Tiraçona cappellani nostri, fratris Berengari Gamis, et aliorum fratrum nostrorum (Fol LXI v.) ad amicabilem composicionem pervenimus in perpetuum de dictis cenis peytis, questiis serviciis, et ademprivis cum Poncio Tria, et Petro Comi, vicinus Paniscole, et Michele Gombaldi vicino de Benicarlo, procuratoribus ad hec constitutis ab universitate hominum ville de Paniscole, et aldearum suarum predictarum sub honore, quod homines de Paniscola, et aldearum, et terminorum suorum, presentis et futuri, predictis cenis peytis, atquea peytis servicis, et ademprivis, exceptis exercitibus et cavalcatis, et redempcionibus eorum, donent, et solvant ac teneantur dare, et solvere in proximo venturo festo beati Michaelis, et deinde, perpetuo annuatim, in dicto festo, mille solidos regalium nobis, e fratribus Templi, et comendatoribus Paniscole, et ipsis solventibus dictos mille solidos regalium, annuatim in dicto festo, nos vel successores nostri, non exigamus vel habeamus vel exigi, seu haberi faciamus, aliquid amplius a dictis hominibus, presentibus vel futuris, et omnibus supradictis. Concedentes nichilomnibus eisdem, hominibus presentibus et futuris, quod si forte racionibus supreadictis, vel altera ipsorum racionum, per dictum dominum regem, vel dominam reginam, fratres, filios, procuratores, vel alios officiales, vel successores eorundem peticio aliqua fieret, vel demanda hominibus antedictis, quod nos, et successores nostri in continenti ponamus indemnia promittentes, quod contra predicta vel eorum aliquid, non veniemus, nec veniri faciemus, aut consentimus immo predicta omnia et singula observari inviolabiliter faciemus. Nos vero Petrus Tria, Petrus Comi, et Michael Gombaldi, procuratores predicti nomine nostro, et nomine procuratio universitatis predicte, concedentes, laudantes, et aprobantes composicionem predictam, per nos et universitatem predictam, promitimus dare, et solvere nomine, et racione cenarum questiarum, et peytarum serviciorum, et adempreviarum predictorum in perpetuum vobis, dicto domino magistro, et aliis fratribus Templi, et comendatoribus de Paniscola, in proximo venturo festo beati Michaelis deinde quolibet anno perpetuo in dicto festo, mille solidos regalium ad quos solvendos, ut predicitur obligamus nos, et dictam universitatem in perpetuum. / Quod est actum in civitate Dertuse, idus octobris, anno Domini Mê CCº XCº IIIIº . / Sig (senyal)num Fratris Berengari de Cardona domorum milicie Templi in Aragonie et Cathalonie magistri humilis. Sig(senyal)num Fratris Raymundi de Falç castillani Montissoni. Sig(senyal)num fratris Petri de Vilaba comendatoris Miraveti. Sig(senyal)num fratris Roderici de Liçana. Sig(senyal)num fratris Raymundi Berengari de Gerundella. Sig(senyal) num fratris Arnaldi de Banyuls. Sig(senyal)num fratris Berengari de Pulcrovisu. Sig(senyal)num Fratris Berengari Gamir. Sig(senyal)num Poncii Tria. Sig(senyal)num Petri Comi vicinorum Paniscole./ Sig(senyal)num Michaelis Gombaldi procuratorum predictorum, nos omnes supradicti, qui hoc laudamus concedimus et firmamus.» (Del llibre de Eugeni Díaz Manteca. El «Libro de Poblaciones y Privilegios de la Orden de Santa Maria de Montesa». Diputació de Castelló.1987). CASTELL TEMPLER DE PENÍSCOLA: El castell de Peníscola, construit cap a 1312, és el més ben conservat de la corona d’Aragó i un dels més interessants, tant des del punt de vista arquitectònic com històric. Arquitectònicament perquè significa la persistència d’un model iniciat a Miravet d’Ebre, que va tenir molt d’èxit per tot l’Occident a partir del segle XIII. Històricament, perquè la construcció d’un edifici tant important a finals del segle XIII, en plena decadència de l’Ordre i després d’haver perdut Terra Santa, resulta enigmàtica. Peníscola va esdevenir el centre d’un dels feus més importants que van tenir els templers a la Península, les possessions del Maestrat i això és una de les explicacions que es podrien donar a una de les operacions econòmiques més importants que va realitzar l’Orde en els seus darrers anys: La compra del castell de Culla per l’enorme quantitat de 500.000 sous, l’any 1303.