Aula de gramàtica

Creada cap a 1570, va estar vigent fins 1846. Fou el seu primer mestre el reputat vinarossenc Miquel Saura (vide id). L’autor és de la opinió que estava situada en el carrer de sant Joan, on precisament es conserva una finestra renaixentista d’aquella època, molt decorada, amb dos medallons que representen la cultura grega i llatina i coronada per un escut amb la creu de Montesa i la lletra «S» de Studium. L’edifici conserva en part, ja molt dissimulada, una façana i portalada de pedra amb grans dovelles, que s’ha partit en temps moderns. Ignorem si posteriorment o en algun temps l’Aula es va traslladar a la primitiva església de Santa Magdalena, situada a la vora del port, que va caure assolada per un temporal i la incúria del temps en 1921,. La referencia del llibre de F. Baila a la ubicació de l’Aula en l’ermita-església de Santa Magdalena és que una de les demostracions del saber del que han aprés els alumnes es fa amb asistencia de públic una sola vegada en dita ermita, perquè al dia següent la vetlada extraordinaria es reprodueix i continua però en el saló de sessions de l’Ajuntament. El tema va ser tractat per Francesc Baila Herrera amb l’ajuda de l’arxiver Joan Bover, publicant-se una monografía per l’Ajuntament (la número 3), en febrer de 1983. Els mestres de l’Aula eren en un principi religiosos, tenint alguns personatges importants, com el primer, el vinarossenc Miquel Saura (Vide id) que va publicar diferents obres i va exercir desprès el magisteri Major a universitats com la de Pamplona. De 1571 fins 1679 es desconeix pràcticament tot sobre l’Aula per manca de documentació. Altres mestres son Adeodato Miralles, frare agustinià (des de 1679), Josep Chaler fins16-V-1687), Joan Peña (fins el 5 d’agost de 1695), Pasqual Sessé (1701) Josep Doménech aparéix ja en 1702, en que cobra pel seu salari en 30 de maig 23 lliures, 6 sous i 8 diners per un terç de l’any). Màxim Locella, darrer mestre religiòs i que exercí el càrrec des de 1712 fins 1721. El sou que cobrava Pasqual Sessé en 1701 l’aporta J. Bover en setm. “Vinaròs” del 15 de juliol de 2000, i li corresponien per un terç de l’any 16 lliures, 13 sous i 4 diners. El prestigiòs santmatevà Pere Vicent Zabata i Grifolla que substituí a Màxim Locella havia ensenyat anteriorment a Morella i des d’aquí va passar a l’aula de Gramática de Sant Mateu. En 1723 regeix l’Aula Fra Tomas Locella, vinarossenc i darrer mestre religiòs. Altres serien Josep A. Romero, Josep A. Esteller. En 1754 ocupa la plaça un seglar casat, Baptista Chaler. En 1789 oposita i guanya la plaça el castellonenc Josep Torres. La importancia dels estudis en les aules de gramática es va fer paulatinament imprescindible per poder accedir a les universitats. En 1812 la nova Constitució va promulgar la llibertat d’ensenyament, la secularització dels mestres de Gramática i així en 1846 es crearen ja per reial ordre els Instituts d’Ensenyament en les capitals de província, fent desaparèisxer així els estudis de les Aules de Gramática, i incorporant-se els seus mestres als instituts, encara que algunes van funcionar per ser considerades fundacions pietoses com fou l’Aula de Benassal (fundada en 1777). Amb el quefe polític de la provícia Ramon de Campoamor, destacat poeta de les lletres castellanes, tots els drets dels mestres de Gramática desapareixen (any 1847) i passen alguns dels seus mestres a l’ensenyament privat. Del patrimoni de l’Aula sols queda en l’actualitat la finestra renaixentista en la casa del carrer de Sant Joan i els documents que es troben a l’arxiu municipal així com els escrits publicats; tampoc mai s’ha publicat cap portada de llibre que fes referència a l’Aula de Vinaròs, a algun dels seus mestres o alumnes, encara que molt segurament deuria existir un poc de biblioteca dels llibres que s’empraven.